Cartes

Manel Trias Muñoz Celrà

El tren i la facilitat del seu ús haurien de ser un valor implantat entre la ciutadania. Per als que vivim a prop d'una via, el seu pas hauria de ser referència horària, un campanar arran de terra. Les noves tecnologies, que suposadament ens aporten solucions en tots els aspectes, haurien d'incidir per assegurar un servei impecable, acompanyat d'una informació online rigorosa i actualitzada constantment. No hi hauria d'haver cap dubte com alternativa a la mobilitat per carretera.

Doncs no. Divendres el tren que agafo a Celrà a les 06.28 (quan arriba a l'hora) no va passar. Per megafonia van dir que «és a punt de sortir». El següent va passar a les 08.00 del matí. Qui es pot permetre la seva anul·lació? Un grup de cinc vam arribar a Girona amb el cotxe d'una noia que tenia el seu vehicle aparcat a l'estació. Aquests cinc hem sigut els mateixos que avui dilluns érem a l'andana. No hi havia ningú més. Nosaltres tan sols. Tots els altres usuaris amb qui normalment coincidim, estudiants i treballadors que van a la feina, han abandonat la idea del tren momentàniament.

Aquest fet ja es va fer palès després de la setmana de les tempestes del mes de gener. El servei es va restablir després d'una setmana d'incidències, però es van perdre usuaris, que desinformats i escaldats d'esperes sense informació van tirar la tovallola. Perquè així és el servei, una gimcana!

Un company de viatge m'ha passat avui un enllaç a la notícia del vostre diari que explica el perquè de l'anul·lació de divendres, la malaltia d'un maquinista, d'acord, però el mínim que es mereix un usuari a les 06.28 del matí en una estació inhòspita del Gironès es ser informat, no desinformat. Qui s'atrevirà a agafar el tren?

Perpinyà recorda les antigues arrels

Lluís Torner i Callicó GIRONA

Aquest dissabte, vint-i-nou de febrer, / d'un any que és de traspàs, precisament, / la ciutat de Perpinyà s'ha ofert per ser, / l'amfitriona d'un gran esdeveniment.//

Això recorda les antigues arrels, / que fa tres cents seixanta anys, Felip Quart, /en fer el lliurament, a l'Estat Francès, / de Catalunya Nord, intentà tallar.//

Fou arrel del Tractat dels Pirineus, / que sense consultar les Corts Catalanes, / sinó mitjançant uns representants seus, / lliurà el Rosselló i part de la Cerdanya.//

Malgrat que, gairebé, fa quatre segles, / aquelles arrels no s'ha pas mort del tot; / poc o molt, s'ha anat mantenint la parla, / i segueixen conservant viu el record.//

En aquesta recent manifestació, / els catalans d'un costat i de l'altre, / barrejats, en una estreta unió, / han deixat la catalanitat ben alta.

Han sigut dues-centes mil les persones / que s'han sumat a l'esdeveniment, / demostrant, de manera ben palpable, / que no és debades, el que vol tanta gent.//

El pla d'Arrimadas per a Cs a Catalunya

MARIONA REIG MASSOT PALAFRUGELL

Sra. Arrimadas, per anomenar-la d'alguna manera, vostè creu que per guanyar més vots a Catalunya ha de canviar l'estratègia? Senyora, que ja la coneixem!

Qui va parlar de dues Catalunyes quan sempre n'hi ha hagut només una? Naturalment una Catalunya on tothom vivia en pau, pensant de diferent manera. Com ens vol, a tots uniformats i ballant el so que Cs toqui? El regust de l'odi que sortia i encara surt de les seves boques el portem gravat als nostres cors.

Catalunya ha estat sempre una terra acollidora i respectuosa amb tothom. Hi ha alguna ovella negra, com a tot arreu. Quan vostè era a Catalunya, n'hi havia moltes, pagades pel seu partit que es dedicaven a treure llaços, banderes i tot el que feia tuf de català. Cobrant, és clar, perquè els seus no es mouen si no cobren o no els paguen el viatge i l'avituallament.

Sra. Arrimadas, a Catalunya, ha fet tard: ja li hem vist les orelles i la pota al llop. No faci ara el ridícul de posar-se a sobre la pell de xai!