Una de les característiques de tot populisme és actuar amb un cert paternalisme. La nova política ha naufragat pel pes de les ambicions dels seus líders i ha estat substituïda per les noves formes de la política. Res de nou però tot diferent. Com sempre ens volen convertir en imprescindibles protegint-nos de nosaltres mateixos, però ara des d'una nova moralitat. Contamines? Paga. Menges de forma poc saludable? Només si t'ho pots pagar. Vols fumar? Sàpigues que és un plaer reservat als rics. El Govern espanyol anuncia que pensa duplicar el preu del tabac, que gravarà els aliments que considera que no són prou recomanables i que pujarà els impostos als envasos de plàstic i a les emissions de CO2. I moltes més taxes i increments. S'anuncia una nova ofensiva a la guerra de dièsel, el combustible fins ara dels que compraven un vehicle pensant més en l'economia que en les prestacions d'acceleració i velocitat. La idea que només reaccionem i modifiquem els nostre comportament si ens toquen la butxaca parteix d'una posició de tutela asfixiant i ignora tots aquells que les tenen buides. Pot haver-hi un plantejament més classista? I per si fos poc els governs que es diuen progressistes s'acarnissen fiscalment amb els que cobren un sou anunciant pujades en els trams més alts de l'IRPF. Ni que siguin els sous més alts, el que està clar és que les rendes més altes queden al marge d'aquest anunci. Els mateixos que van pagar la crisi d'una model en fallida pagaran ara l'incert trànsit que suposadament cal iniciar cap a una nova economia. Tot i que n'hi ha molts que ho faran de bona fe, continuar carregant els esforços en les classes mitjanes accentua les desigualtats i es converteix en un risc econòmic i social.
