No és cap novetat que TV3 sovint es passa de la ratlla i se salta les normes de pluralitat informativa més elementals. La seva tendenciositat manifesta li ha fet perdre credibilitat i hom no espera que rectifiqui ni faci propòsit d'esmena ja que fa anys que ha deixat de ser una televisió pública que respecta els contribuents que la sostenen. El seu biaix descarat en favor de les posicions independentistes és tan evident que ningú amb dos dits de front ho discuteix.

Però l'exhibició de cara dura de dissabte passat al migdia, quan va retransmetre en directe, amb pèls i senyals i sense interrupcions, tot el míting polític de l'autoproclamat Consell Català per la República a Perpinyà, com si fos un tema d'interès nacional, passa de mida i vulnera de manera flagrant els drets dels catalans que, malgrat els esforços d'alguns per uniformitzar-los, són i volen continuar essent, sobretot, un poble de gent diversa i plural, de pensament lliure i oxigenat.

No crec que ningú amb un mínim d'objectivitat pugui considerar ètic el fet de transmetre en directe durant més d'una hora i mitja un acte de precampanya en favor d'una opció determinada. El seguiment mediàtic que TV3 va fer dissabte passat supera de lluny aquelles sessions de No-Do que els que ja tenim una edat vam haver d'empassar-nos entre pel·lícula i pel·lícula quan érem uns vailets. Ara, el No-Do ens el passen cada dia i a totes hores a casa i no ens cal anar a una sala de projecció perquè ens rentin el cervell. Ens el renten directament en el confort de la nostra llar i, a més, no hem de pagar entrada.

Els nivells d'adoctrinament als quals ha arribat TV3 en favor del procés són difícilment superables. Els responsables de l'ens públic, a més, perpetren la trapelleria sense complexes ni vergonya perquè saben que la ciutadania, en general, calla i fa com si els ho tolerés. Malauradament, són pocs els ciutadans que, davant d'aquest biaix tendenciós, ho denunciïn i n'exigeixin explicacions públiques. En canvi, a alguns ens agradaria que ens diguessin amb quin dret i en nom de què o de qui ho fan, però com que no hi ha manera d'obtenir resposta i l'actitud prepotent continua, deduïm que es pensen que ells també han de respondre únicament davant de Déu i la Història.

Fa quinze dies van dedicar un espai de «només» dues hores i mitja, havent sopat, en prime time, per explicar a l'audiència qui són i a què es dediquen actualment uns tals Carles Puigdemont i Toni Comín, per si el ramat fidel encara no ho sabia. En ser un abús reiterat, doncs, no tinc gaire esperances que ni el Consell Audiovisual de Catalunya (CAC) ni el Síndic de Greuges, que en un país normal actuarien d'ofici i aplicarien les sancions pertinents, moguin un dit per picar-los públicament els crostó i fer-los sortir els colors a la cara, si això fos possible.

Que un mitjà públic retransmeti una concentració política on es crida a la mobilització permanent en favor d'una opció determinada només es pot considerar joc brut i una competència deslleial a les altres formacions que, d'aquesta manera, surten en inferioritat de condicions evidents a la propera contesa electoral. Però als directius de TV3 això tant se'ls en dona. Ells van nacionalitzant el país al seu aire i ho fan de manera freda, persistent i calculada. Com deia aquell: « Sin prisas pero sin pausas».

Malgrat tot, encara n'hi ha que no estem disposats a tolerar-ho en silenci ni posar-hi pell morta. Per tant, tot i no tenir gaire confiança en el resultat, exhorto a qui, com jo, se senti amb els seus drets vulnerats, que adreci una queixa formal al Consell Audiovisual de Catalunya i/o al Sindic de Greuges. Potser no servirà de gaire res però, com a mínim, en quedarà prova escrita i evitarem que algun dia puguin dir amb tota la sans-façon i el rostre impertorbable: «Ai!, és que no ho sabíem que no es podia fer».