Dissabte de multituds i èpica a Perpinyà, amb més de cent mil independentistes aclamant Carles Puigdemont (i alguns xiulant Oriol Junqueras). Va ser una demostració de força de l'expresident i de la seva formació en gestació, marcada per la corba ascendent en els pronòstics electorals. El legítim ens cridarà a les urnes quan el gràfic sigui l'idoni per al seu projecte.

Artur Mas ha dit que el procés cap a la independència no l'ha de pilotar el Govern sinó les entitats particulars, i ha citat expressament el Consell per la República en un paper destacat. A Perpinyà, Puigdemont va encarregar feina a una «xarxa de consells locals per la república» que tingui un control efectiu del territori i articuli «la lluita definitiva» de forma coordinada. Una nova organització lligada directament a la Casa de Waterloo i dirigida des d'allà.

L'independentisme ja compta amb JxCat, PDeCAT, La Crida, ERC, CUP, l'ACN, Òmnium Cultural, el Tsunami (hivernat), els CDRs... I ara, la xarxa de consells locals per la república, amb missió de coordinació. No seria la primera vegada que una entitat de vocació unificadora s'acaba convertint en una sigla més de la sopa de lletres. Sobretot si només una part li reconeix l'autoritat necessària per exercir el comandament.

Puigdemont diu que sense mobilització l'Estat no escolta. Sense les del 1977 la Transició s'hauria fet sense Estatut. Però també és cert que nou dies després de la impressionant Diada del 2012, Rajoy va dir que no al pacte fiscal. Totes les superdiades posteriors no han fet moure ni una cella a Madrid. I la més gran mobilització, la de l'1 d'Octubre, va provocar la intervenció de la Generalitat i una ofensiva judicial de resultats coneguts -entre ells, l'exili del mateix Puigdemont. Si Sánchez seu ara en una taula no és per les mobilitzacions sinó pels pressupostos. Quan les coses canviïn no li costarà fer com Aznar quan va deixar de necessitar els diputats de CiU.

L'exili sol provocar una idealització del país on es vol tornar, i milers de compatriotes converteixen l'anhel de Puigdemont en un símbol. Però més enllà de simbolismes, el present debat sobre el diàleg o la confrontació com a camí a la independència és com si els directius de l'RCD Espanyol discutissin la millor manera de guanyar aquesta lliga. Per als no futbolers: l'Espanyol és l'últim de la classificació i podria baixar de categoria; el debat se centra a com poden evitar-ho.