06 de març de 2020
06.03.2020
Diari de Girona

Virus

05.03.2020 | 23:54
Virus

Un virus és un dels organismes més estranys que puguem imaginar. Sense l'existència dels virus, és molt probable que mai hi hagués hagut vida evolucionada en aquest planeta, però ningú sap molt bé què és un virus. Abans de res, no sabem si un virus és un organisme viu o mort. Dels set criteris que determinen si un organisme és viu, els virus només compleixen amb certesa amb dos: s'adapten a l'entorn i posseeixen una mínima complexitat genètica. En canvi, no creixen ni poden mantenir-se en un estat estable (homeòstasi), de manera que estan morts segons aquests dos criteris. I pel que fa als tres criteris restants, no està gens clar si estan vius o morts. Per començar, els virus no tenen cèl·lules, que són la unitat bàsica de la vida, ja que no són res més que partícules acel·lulars. Poden reproduir-se? No, però sí que poden replicar-se, i per a això necessiten segrestar les cèl·lules d'altres organismes, de manera que podria dir-se que són organismes okupes. A més, els virus no creixen ni es desenvolupen, però sí que muten i es van replicant a partir del material genètic envaït. En aquest sentit, el virus no crea la seva pròpia energia, sinó que se l'apropia de l'organisme «okupat» (l'hoste). És a dir, que el virus exerceix una relació vampírica amb els altres organismes. I finalment, no sabem quina relació manté amb els estímuls externs. ¿Interactua o no amb aquests estímuls? Els científics encara no s'han posat d'acord.

En resum, un virus seria un organisme que està viu en un 25%, que està mort en un altre 25% i que en el 50% restant no se sap si és viu o mort. Per tant, seria una espècie de zombi que no té vida pròpia però que actua com si estigués viu. I aquest zombi parasita les cèl·lules alienes com si fos un vampir i es va replicant (i mutant) gràcies a elles, fins que es converteix en una criatura que actua com un capritxós androide mutant. I el que és pitjor, aquesta criatura mutant pot acabar convertint-se en un ésser tan perjudicial i impredictible com el monstre xenomorf d' Alien. Estic exagerant, per descomptat, però que una criatura que no té cèl·lules pugui comportar-se com un estrany zombi que actua com un vampir i que al final es pot transformar en un monstre mutant és una creació fascinant de la natura. Per això mateix hi ha científics que sostenen que els virus són els organismes més perfectes que existeixen, molt més que els homo sapiens. En comptes de fer-se cada vegada més complexos, els virus han evolucionat en sentit contrari fins a aconseguir la màxima –i letal– simplicitat.

En la seva condició de «morts» (o més aviat de «no vius»), els virus no es poden tractar amb antibiòtics, que només serveixen per eliminar organismes vius com els bacteris. L'únic tractament eficaç contra els virus no consisteix a «matar-los» (això seria impossible perquè no es pot matar un ésser que no està estrictament «viu»), sinó a evitar que es propaguin i així vagin multiplicant la reacció en cadena del replicat. D'aquí que l'únic tractament eficaç siguin els fàrmacs retrovirals.

Sobre l'origen dels virus tampoc hi ha res clar. Són anteriors als bacteris, que posseeixen un genoma més complex? O en canvi són posteriors perquè han evolucionat de diferent manera? No se sap molt bé i hi ha teories per a tots els gustos. Alguns científics creuen que els virus van ser la baula intermèdia entre el primer microorganisme que va aconseguir perdurar i les formes cel·lulars més evolucionades, encara que això tampoc està gens clar. Pel que sembla –i això sí que està més clar–, els virus i els bacteris tenen un antecessor comú, una cèl·lula autoreplicant que va aparèixer –la xifra mareja– fa uns 3.500 milions d'anys. Tota la resta és el misteri de l'aparició de la vida terrestre. Això que Parmènides, en els seus fragments del Poema de l'ésser, descrivia amb una frase –o un vers– no menys misteriós: «Noctilluent, al voltant de la terra, errant, aliena llum». Un virus, potser.

És curiós que ens agradi imaginar criatures extremadament singulars –els hipogrifs, els orcs, els centaures, els elfs, les fades, les sirenes, els ewoks, el monstre d' Alien–, sense adornar-nos que la criatura més inexplicable que puguem imaginar porta aquí, entre nosaltres, des del principi dels temps: ni viva ni morta, ni zombi ni vampir (encara que tot alhora), invisible i mutant i desconeguda, noctilluent, errant, aliena llum.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook