Els països que creixen

Les dades sorprendran més d'un. Els països del món que més creixen en el seu producte interior brut des de 2009 són, per aquest ordre, Etiòpia, Turkmenistan, Nauru, Mongòlia, Xina, Laos, Índia, Ruanda, Ghana i Cambotja. Informació del Financial Times d'aquest cap de setmana. Tret del cas arxiconegut de la Xina, els altres models d'èxit són dignes d'estudiar. El bon govern i la lluita contra la corrupció és el que caracteritzen el creixement d'Etiòpia. El primer ministre d'Etiòpia, Abiy Ahmed, va ser honorat amb el Premi Nobel de la Pau de 2019 per l'acord que va posar fi a la ­guerra amb Erritrea. Ruanda és un altre cas d'èxit, d'un país que ha mobilitzat les seves millors energies vint anys després de l'últim genocidi ocorregut al món i també amb un bon president.

El progrés de les nacions no és gens aliè a bons governs, governs lúcids i lideratges amb visió que busquen solucions i inspiren confiança en lloc de crear problemes i crear confusió i tensió entre la població.

Estrasburg

La capital de l'Alsàcia ha estat una de les ciutats de la meva vida. Sumant-hi totes les sessions plenàries i comissions del Consell d'Europa, hi he viscut un any i mig. A Alsàcia sempre guanyava la dreta francesa. Fins i tot quan tot França quedava tenyida de roig socialista, Alsàcia era fidel a la droite.

El proper cap de setmana, el 15 de març, França celebrarà la primera volta de les eleccions municipals. Ara els Verds estan al capdavant de les enquestes per guanyar les municipals a Estrasburg, Tours o Besançon.

Els fills dels conservadors gaullistes i chiraquians s'han convertit en conservacionistes. Educats, no estridents, partidaris del creixement econòmic i amb una forta sensibilitat ecològica.

És molt interessant seguir l'evolució dels partits verds a Alemanya, Àustria... i a la meva estimada Estrasburg. Recullen antics votants socialistes però també conservadors. Interessant plaça major i punt de trobada, la causa mediambiental.

Una alternativa a la follia

Quin gust haver treballat durant prop de dos anys en l'associació El País de Demà envoltat d'especialistes en la seva matèria que han anat fent aportacions fonamentades en el seu camp. Quin bon fer anar a un lloc on diuen que les opinions infundades són com el tuiter a la barra del bar a les dues de la matinada i que el que convé és tesis, refutació, evidència científica i proposta raonada. Quin goig el programa de país anomenat El Document de Poblet aprovat el 21 de setembre de l'any passat. No només d'evidència científica viu la vida pública i per tant ara aquesta proposta haurà de trobar el llenguatge i el sentit per convertir-se en opció electoral. Catalunya està plena de milers i milers de ciutadans que han votat en les eleccions dels tres últims anys segons opcions electorals a falta de la seva natural. Veurem en les properes eleccions com i en quin grau aquest espai del sobiranisme, el nacionalisme i el catalanisme no foll és validat a les urnes. Em sembla que és una bona decisió per a tothom. Una alliberadora lucidesa es respira a la sala.

Biden-Sanders-3 de març

El programa de Josep Cuní em demana un comentari sobre les primàries demòcrates. Per fer el comentari ben fet no hi ha més solució que posar el rellotge a dos quarts de sis del matí per veure els resultats que es comencen a comptar, amb sis hores de diferència. Queda clar que la retirada de diversos candidats moderats ha fet enlairar Joe Biden, a qui tan sols fa unes poques setmanes li cantaven les absolutes. Quina cosa demostra que el lideratge depèn d'un mateix però també de decisions estratègiques de tercers. Bernie Sanders és segurament el candidat amb un programa socialdemòcrata que més lluny ha arribat. Joe Biden o Bernie Sanders. Només dos, però encara dos candidats vius, ben vius, després del superdimarts demòcrata. Paisatge després de la batalla electoral en catorze estats: Michael Bloomberg està fora de joc definitivament. Qui tenia un bon perfil per competir amb Trump, va entrar massa tard a les primàries demòcrates i no ha estat ben acollit per les seves bases, que recorden el seu passat com a alcalde republicà de Nova York. També es el final de trajecte per a la senadora Elizabeth Warren, amb un discurs massa rígidament ideològic per a molts votants. El que fins fa uns mesos es considerava un mig outsider, Bernie Sanders, ha demostrat una resistència molt alta: ha guanyat a l'estat de Califòrnia, que reparteix 415 delegats, i a Colorado. Mentre que a Texas Biden i Sanders es mantenen frec a frec amb un petit avantatge per a l'exvicepresident.

En definitiva: d'aquest superdimarts no en surt el candidat inequívoc dels demòcrates per enfrontar-se a Donald Trump. La concentració de vot de centre a favor de Biden l'ha fet remuntar en una fase ja crítica per a la seva campanya. Fins i tot pot ser el candidat guanyador pel comportament en estats que són termòmetre del resultat final. Però la distància entre Biden i Sanders és massa curta per fer un pronòstic final. I els seus discursos són tan diferents que qui guanyi no és segur que integri tots els votants de l'altre contrincant. Quasi tres espais diferents avui estan a la palestra a la política nord americana. He gravat el comentari per la ràdio a les 7.30 i he començat el dia més despert i informat. Mètode i exigència de l'escola Josep Cuní.

Infovirus

Estic a la sala d'espera del dermatòleg. Porta retard perquè li ha entrat una urgència. En una sala hi ha una televisió distraient amb política polititzada a TV3 i en l'altra hi ha La Sexta parlant del coronavirus. Em toca la sala d'espera de La Sexta. La presentadora d'aquest programa de tarda m'ha entrevistat alguns cops, sempre en mode «tot per l'audiència». Ara no li toca parlar de política ni de crònica groga, sinó dels centres per a avis de la Comunitat de Madrid que han decidit tancar. Treu tot el suc d'un aparent especialista per mantenir viva l'atenció de l'audiència. Una àvia que està a la sala d'espera comença a lamentar-se apocalípticament amb veu alta... un matrimoni de mitjana edat tenen el cap cot i miren de reüll la pantalla de plasma. Hi ha una magnífica cafetera per als clients a la sala. Em serveixo cafè i demano si algú altre en vol. Comencem a parlar i es trenca la hipnosi televisiva. Els proposo, i ho acordem per consens, treure la veu a la televisió. La periodista continua parlant... i podríem pensar que està parlant dels vestits de l'última nit dels Oscars. Que grat que és el silenci.