08 de març de 2020
08.03.2020
Diari de Girona

Cartes

08.03.2020 | 00:36
Cartes

Atrapa'm, si pots
salvador tarradas gualta
Els guionistes d'aquest concurs de TV3, en què hi ha en joc milers d'euros, haurien de ser més curosos amb la veracitat de les respostes a les preguntes que proposen. Sense anar més lluny, a la darrera edició (16.02.2020), a un concursant que jugava per 500 € li van plantejar la següent pregunta: A part d'un castell de Transsilvània, en quina ciutat d'Europa transcorre la història de Dràcula? Si el concursant hagués llegit la novel·la de Bram Stocker, hauria respost: Whitby; i l'hi haurien donat per errònia, perquè la resposta falsa i impugnable dels guionistes va ser: Londres.
Als anys seixanta del segle XIX, Bram Stocker estiuejava a la petita ciutat portuària de Whitby, al nord-est d'Anglaterra, al comtat de Yorkshire; i quan va escriure la seva novel·la de terror va voler que el comte Dràcula s'embarqués des de Varna a Whitby i que l'acció continués transcorrent en aquesta localitat. Actualment, la principal atracció turística de Whitby és la ruta de Dràcula amb visita a les ruïnes de l'abadia, inclosa.


És realment la tecnologia una gran amenaça per als idiomes?
Nora Sitjes Guixeras Girona
A hores d'ara una de les qüestions més investigades i treballades pels experts i que ha provocat diversos problemes, és si realment la introducció i normalització de l'ús de les noves tecnologies en tots els àmbits ha significat una important amenaça cap als idiomes. Davant d'aquesta problemàtica qüestió, molts d'aquests experts consideren que és en aquestes circumstàncies on la tecnologia intenta arribar a tenir una importància com és la de l'ensenyament i així robar-li el lloc.
Tot i així, aquesta majoria d'experts consideren i pensen de manera errònia ja que l'aparició dels aparells electrònics com les tauletes no ha originat una amenaça als idiomes sinó que ha sigut un nou mètode d'aprenentatge.
Fer ús d'aparells electrònics a les aules ha fet que els alumnes mostrin molt més interès per aprendre ja que els suposa una nova eina d'estudi més visual i eficaç. A més, no només és bo substituir els llibres per aparells electrònics per innovar, sinó també per millorar el tema del canvi climàtic, ja que utilitzar grans quantitats de paper impacta de manera negativa al planeta i al medi ambient.
Així doncs, recollint el més important, cal posar èmfasi al fet que les noves tecnologies, com poden ser els mòbils o les tauletes, són una gran eina d'autoaprenentatge i que si se'n fa un bon ús poden suposar una nova oportunitat per a la llengua i els alumnes.


Batxillerat o no?
Sílvia Massa Girona
No tots els joves que ometen el batxillerat ho fan perquè vulguin deixar d'estudiar. I tampoc tots els joves que el cursen ho fan perquè realment saben el que volen i els convé.
D'una banda, hi ha adolescents que s'hi apunten d'esma perquè «tothom ho fa» i s'acaben adonant que altres opcions haurien estat millors per a ells.
D'altra banda, hi ha joves que no el cursen, ja que aquest no s'adapta a les seves mesures o preferències, o bé perquè no estan ben orientats.
Davant aquesta situació considero necessari el plantejament d'un període de prova.
Molts podrien prendre aquest mitjà com una pèrdua de temps però, des del meu punt de vista, això podria ajudar a redirigir el futur de molts joves i d'aquesta manera també de la societat.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook