Durant tota la setmana no deixo d'escoltar en els mitjans parlar sobre la «fortalesa del nostre sistema sanitari» en la campanya contra el terror al coronavirus. De debó? El sistema sanitari a Catalunya està contra les cordes des de les retallades del procés i es manté en peu gràcies als seus professionals que no tiren la tovallola. Els periodistes no han d'encoratjar el pànic, però tampoc victorejar mentides per tal que la por no s'estengui, ser part de l'aparença dolça amb què ara, de cop i volta, s'enalteix la sanitat, especialment la catalana.

Les campanyes en els mitjans han estat cridaneres, com la de la línia 061 (de pagament, si no tens saldo, more't). M'expliquen metges i infermeres que quan veuen l'anunci s'agafen el cap, ja que dona la idea errònia que s'ha reforçat la plantilla. Des dels sindicats m'asseguren que només s'ha contractat més personal per atendre aquestes línies, però ni un sol metge més, almenys a Catalunya. Només s'ha pagat per mantenir l'aparença. No sento gaires periodistes parlar amb els sindicats, només veig per tot arreu el doctor Trilla, com una figureta repetida.

Al Trueta hi ha pacients amb coronavirus. Per tractar-los els equips sanitaris tenen les mateixes hores i personal que abans, tot i que la metodologia tripliqui el temps per les mesures de seguretat pertinents. Dirigents dels sindicats m'asseguren que han rebut queixes que els metges que tracten possibles casos de coronavirus no tenen mascaretes. Queixes que s'han fet arribar des del CAP Güell i des d'altres CAPs de Girona. Els tracten perquè el 061 desborda, va passar dimarts i dijous d'aquesta setmana, i la gent va a Urgències. I tot això mentre que en aquests dies s'havien confirmat més de deu casos de coronavirus en personal sanitari en altres comunitats.

Desafiants i imprudents, de matinada veig un grup de joves amb unes copes a sobre saltar-se les barreres del Cul de la Lleona, i de la por que aguaita a la nostra societat, i besar aquell cul de pedra vedat com un desafiament al coronavirus, a la histèria, al bombardeig mediàtic. O almenys aparentar tot això davant d'un grup de noies. Espero que no es contagiïn i paguin cara la gosadia de besar un cul.

Mentre un grup de periodistes besen culs com els nois aquells, crec que només la veritat, saltar-se les aparences, enfortirà el sistema i evitarà el pànic innecessari. I que aquesta és la missió del periodisme amb una epidèmia com el coronavirus.