Tinc migranya, la qual cosa m'impedeix de treballar. Són moltes les coses que impedeixen d'escriure a l'escriptor. L'ansietat, per exemple, encara que no tota l'ansietat, sinó cert grau d'ella. També la por a un tumor. Els tumors es reparteixen com la loteria. Fa una setmana vaig menjar amb un amic que es trobava bé i ahir em va trucar per dir-me que tenia un tumor. Vol dir que el tenia ja quan vam menjar, ja que no surten de la nit al dia. Però llavors era feliç perquè ho ignorava. Vam menjar en un japonès en el qual serveixen una tempura de llagostí tigre i un tàrtar de tonyina picant excel·lents. Ho vàrem acompanyar tot d'un vi blanc de Rueda que combinava a la perfecció. Li ho explico a la meva psicoanalista i em pregunta on té el meu amic el tumor.
- No li ho he volgut preguntar -responc.
- I això?
- Per no identificar-m'hi. Si començo a pensar que tinc un tumor acaba sortint-me.
- Això és com creure que li tocarà la loteria si pensa que li tocarà.
La meva psicoanalista té i no té raó: és el mateix, encara que no és el mateix. La diferència és que no crec en la loteria, però sí en els tumors. Vol dir això que no compro loteria? Per res. És rara la setmana que no agafo un dècim. Els adquireixo per comprovar que no toquen. Es tracta d'una inversió molt petita que t'allibera de falses esperances. A la loteria del tumor, en canvi, no porto cap número, però hi jugo, com tothom.
La migranya és una altra d'aquestes tómboles negatives en les quals a mi, sovint, em cau la grossa. M'ataquen a l'ull esquerre, que es converteix en un globus de dolor pel qual observo el món. Em calma una mica tapar-me'l amb un pegat pirata i és el que faig, a part d'ingerir un analgèsic. O dos, depèn del dia. Escric aquestes línies gràcies al pegat i a un ibuprofèn. El món perd profunditat quan el veig únicament pel costat dret. Resulta com bidimensional. El meu amic m'acaba de trucar per dir-me que el seu tumor és benigne. Als deu minuts de rebre la notícia em marxa la neuràlgia. Misteri.
