10 de març de 2020
10.03.2020

Assetjament en el treball

10.03.2020 | 00:03

Fa uns dies els mitjans de comunicació es feien ressò del comunicat publicat a les xarxes socials d'una investigadora de la Facultat de Ciències de la Universitat de Girona (UdG). En l'escrit descrivia que havia estat víctima de discriminació laboral i masclista per part dels dos codirectors del centre de recerca de biotecnologia de la reproducció animal (TechnoSperm). Durant els últims deu anys s'hauria sentit aïllada, menystinguda i menyspreada pel director i per un company, que més tard seria el seu cap.

La denunciant era professora agregada interina i va perdre la plaça quan es va convocar un concurs que va guanyar un dels presumptes assetjadors. És a dir, el 6 de febrer cessava com a personal docent i investigador (PDI) per ser professora associada amb un contracte temporal fins a acabar el curs acadèmic. Dies després va presentar al Jutjat Social de Girona una demanda contra la UdG i els dos homes per vulneració de drets fonamentals on reclama la nul·litat del seu cessament i assenyala les irregularitats del concurs públic i la situació d'assetjament laboral.

En el comunicat explicava que, entre altres episodis desagradables viscuts, va tenir problemes durant l'embaràs: «Pèrdues, angoixa, nervis, erupcions a la pell, visites constants a metges i psicòlegs (...). I continua dient que: «No he pogut alletar com hauria volgut el meu fill, ja que d'estrès he perdut la llet». Quin fets més colpidors!

Ja es veurà com acaba un litigi que no és més que la punta de l'iceberg d'una pràctica que sovinteja en les administracions (Estat, Generalitat, diputacions i ajuntaments). En aquestes institucions, a l'assetjament dels polítics s'hi ha d'afegir el que exerceixen els alts funcionaris i directius sobre els seus subordinats.

Així, la secció sindical de la CGT a la Diputació de Barcelona afirmava el gener de 2019 que les «situacions d'assetjament moral es produeixen de forma habitual a la Diputació i afecten un nombre no pas menor de companys i companyes».

En la realitat, però, és complicat aportar proves documentals i testificals. De fet, és un pas important que els tribunals hagin reconegut la validesa d'enregistraments de converses, sense que suposi una vulneració a la intimitat i al secret de les comunicacions. Ramon Llorente Varela, defensor de la ciutadania de Girona, escrivia el 16/11/2015: «(...) no es pot deixar el camí lliure ni als assetjadors ni als seus protectors. Cal plantar cara, aixecar el cap i exigir respecte a la dignitat, i els tribunals han de prendre consciència d'aquesta realitat, que ja podem catalogar d'alarma social». Doncs endavant.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook