Quin fart! No hi ha diari, ni ràdio, ni cadena de televisió que no parli, cada dia i des de les seves portades, del «virus de moda», que ara hem d'anomenar Covid-19 perquè deixem de parlar d'ell com si fos un col·lega o familiar i sobretot per evitar una possible «estigmatització». El problema és, però, que l'exagerada presència del virus als mitjans de comunicació «professionals» és l'incentiu ideal perquè les xarxes elevin a l'enèsima potència l'alarma pel seu impacte i perquè la gent creï, a més, quantitat de mites, monstres i mentides al seu voltant.
Ahir a la tarda (diumenge per al lector), vaig anar a fer «un toc» amb un amic a un dels bars del poble. Hi havia molta gent. Volien veure el partit del Betis contra el Reial Madrid i que van guanyar els andalusos per a major glòria del Barça. De sobte, un/a de/les treballador/es exclama (des del darrere de la barra): «El coronavirus ja ha arribat a Roses!». Tots ens vam quedar glaçats. Com a prova, ensenyava un vídeo, que suposadament havia gravat la seva filla des de l'interior d'un bar, en què es veu una ambulància aparcada davant del CAP rosinc i un/a infermer/a, «camuflat/da» amb el típic mono blanc «de protecció total» que ara surt tant a la televisió, introduint un presumpte infectat pel seu darrere. Òbviament, la notícia va córrer com la pólvora i al cap de poca estona el vídeo ja penjava a Facebook, Instagram i a tota la resta de plataformes que mai confirmen la veracitat dels continguts que qualsevol hi pot «penjar». I efectivament tot era mentida. Avui (ahir per al lector), fonts 100% fiables m'han confirmat que les autoritats «competents» d'arreu del món han demanat als responsables del transport sanitari que adoptin les màximes mesures de seguretat inclús davant la més mínima sospita perquè, si es confirma alguna infecció, haurien de fer (com ja ha passat a Girona!) una quarantena d'almenys dues setmanes per evitar possibles contagis i acabarien deixant la població sense servei. I també m'han assegurat que a Roses encara no hi ha hagut cap cas d'infecció pel Covid-19. Toquem fusta.
No tinc ni idea del que s'ha de fer per evitar els efectes tan perversos i nocius que generen, sobretot, les males notícies. Però sé que el sensacionalisme amb què fins i tot els mitjans més «seriosos» les tracten, no ajuda. Sembla que en tinguin prou amb «un dolent» de nom fàcil i punyent, perquè vagin «informant» tot el dia sobre les seves malifetes. Ara bé, el major problema sens dubte és la xafarderia de la gent. Déu ésser part de la nostra naturalesa que ens vulguem donar importància tot difonent noves nefastes. Jo mateix em vaig enxampar ahir reproduint quasi literalment les paraules d'aquell/a treballador/a.
