Al final em penediré de no haver entrat mai en política. M'hauria d'haver fet de la CUP, que pel que sembla, és Sodoma i Gomorra per triplicat, no hi ha setmana que no aparegui una regidora que plega per assetjament o un alcalde que reconeix anar pel món amb les mans per davant, sempre que al davant hi hagi un cul o uns pits. No m'estranya que la CUP vulgui resoldre qualsevol qüestió en assemblees, és la manera d'acumular més gent en un espai tancat, i així qui més, qui menys, té un cul a prop per arrambar-se, amb perdó. I si cal, es cuina un empat a 1.515, com quan decidien si llençar Presidentmàs a la paperera de la història, així hi ha excusa per fer una segona votació, tots allà tancats i cada cop més suats, que excita més.

L'últim cas ha sigut l'alcalde d'Argentona -abans van plegar Mireia Boya i una regidora de Verges-, que diuen que tenia les mans llargues amb la nòvia d'un amic. Hi ha coses que és millor practicar-les amb gent coneguda. Aquest costum tan peculiar de la gent de la CUP de parlar sempre en femení deu ser una estratègia dirigida a confondre el ciutadà. Quan un de la CUP, amb barba de cinc dies, confessa els seus pecats, no queda clar qui és qui, ni de què coi parla:

- He sigut deshonesta, confesso que he tocat el cul a una altra regidora, a la qual coneixia perquè soc amiga del seu pare, que per cert és encantadora.

Així, a ningú se li acut pensar que a la CUP també hi ha homes, i que no es diferencien en res ni dels falangistes que convidaven la secretària a un Parador Nacional, ni dels dirigents d'ERC que les contracten pel perímetre pectoral. Però si el culpable parla en femení, es guanya les simpaties del públic, que tendeix a ser més indulgent amb el furor uterí que amb el priapisme desaforat, vagin a saber per què.

En aquesta escalfor bragueteril cupaire, hi deu tenir a veure un excés de temps lliure que, joves com són, desferma la fam sexual. La republiqueta mai no va arribar, els talls de carretera van ser flor d'un dia, al Congrés a cobrar del malèfic estat espanyol hi van els quatre de sempre, fer pintades contra qui no els cau bé els ocupa una horeta i prou, i treballar mai no els ha agradat gaire. Què queda, si no deixar aflorar els instints primaris?