Quan veig que, a Catalunya, els que surten a explicar les mesures contra el coronavirus porten alguna cosa groga al pit -ja no cal que sigui un llacet, ara pot ser una flor, una xapa de Fanta de llimona o un mitjó del Villa-real CF-, quedo tranquil, sé que és gent que té clares les prioritats. Estadistes, vaja, que són el que fa falta, només cal veure la cara d'espavilats de Presidentorra i Pere Aragonès per saber que estem en bones mans. De l'aspecte d'una persona no se n'hauria d'inferir la seva capacitat intel·lectual, però si la diputada Anna Erra pot saber a primera vista si un és català, també puc saber jo quan algú no té gaires llums, només veient-li la cara.

Mirin si procuren pels ciutadans, que quan la majoria d'autonomies havien habilitat un número gratuït per informar del coronavirus, a Catalunya havíem de telefonar al 061, de pagament. Només l'escàndol que es va muntar en fer-se públic va obligar ahir el Govern a fer marxa enrere. A desgrat, suposo, perquè les desgràcies sempre són una bona manera de fer diners, i les caixes de resistència, el sou estratosfèric de Presidentorra, o les subvencions a l'Institut de Nova Història per proclamar la catalanitat de Shakespeare d'alguna manera s'han de pagar. Fer diners aprofitant la por de la població a una epidèmia pot semblar abjecte, però tingui's en compte que estem parlant del mateix Govern que retalla en sanitat i després promou La Marató nadalenca.

Ja sé que Presidentorra assegura que els diners del 061 no eren per al Govern, sinó per a l'empresa que ho gestiona. Permetin que no m'ho cregui. Igual com de la cara d'algú se'n pot deduir si és català i si és estúpid, també se'n pot endevinar la falsedat, i Presidentorra reuneix els tres requisits. Més encara: en l'improbable cas que el Govern realment hagués decidit beneficiar una empresa privada amb el 061 fins i tot quan estava clar que era un cas d'emergència mundial, poden estar segurs que no hauria sigut a canvi de res.

Fins ahir, tot just fins ahir, totes les recomanacions del Govern empenyien els ciutadans a gastar diners trucant al 061. Segurament era pel nostre bé, i no pas per a la butxaca del Govern i de l'empresa que ho gestiona. També era pel nostre bé que les trucades s'allarguessin fins més enllà de mitja hora -es paga per minut-, com pel nostre bé és que ara el Govern es faci el ronso quan se li demana que retorni aquests diners als ciutadans que, espantats, telefonaven. Molts dels quals, creient de bona fe que era un servei gratuït.

En properes emergències, tot sigui perquè els nostres exiliats visquin a cos de rei, els nostres delinqüents paguin les fiances i les nostres ANC i Òmnium continuïn rebent subvencions, jo enviaria missatges més clars, no sigui que algú es despisti i no passi per caixa:

- Truqui al 061 si presenta símptomes de la malaltia. O si no els presenta i ha estat en contacte amb qui els presenta. O si mentre veia TV3 -única cadena que està autoritzat a mirar- parlaven de la malaltia. O si té alguna altra malaltia, que mai se sap. O si està a casa avorrit. O per explicar-nos coses. Pel que sigui, però truqui.

Parafrasejant El día del Watusi, el que ha passat amb el coronavirus és «alguna d'aquests centenars de coses que sorprenen els necis i els perdedors temen». El Govern encara no s'ha refet de la sorpresa i els catalans estem acollonits.