El savi matemàtic Euclides va elaborar el seu tractat Els elements per definir les relacions de variables geomètriques com un reflex de la realitat combinada amb un joc de deducció. Era una mena de tractat senzill de matemàtiques. En algun moment algú va decidir aplicar els conceptes d'Euclides a la política. Aleshores es va definir el que s'anomena geometria variable. És a dir, la incapacitat que experimenta el grup que representa un govern, que no pot aprovar per si sol normes i que necessita tenir un suport durador -una legislatura- per part d'uns altres grups parlamentaris o que fins i tot necessita suports puntuals encara que sigui amb formacions de diferent color polític per a mesures concretes. És el que està passant amb el Govern de coalició liderat per Pedro Sánchez. En política res és gratuït i els suports passen factura. La precarietat parlamentària del seu grup l'obliga a transitar per la corda fluixa sense perxa i amb la inseguretat constant de no acabar la legislatura.
Sobre geometries reflexionava Mario Benedetti referint-se a les conductes humanes que més pertorben l'harmonia en les relacions interpersonals. Amb la metàfora de les formes geomètriques que s'han d'evitar, ell les anomenava, irònicament, cercles viciosos, triangles amorosos i caps quadrats. Tres formes geomètriques que Sánchez tampoc ha d'esquivar. El cercle viciós perquè està en una situació sense sortida, en un bucle en el qual les solucions les ha de trobar en el si dels problemes. En el triangle amorós, amb Unides-Podem i ERC, el marge de maniobra del Govern socialista per desplegar el seu projecte sense lligams és gairebé una utopia. Potser la figura geomètrica més difícil d'entomar és el cap quadrat. Amb aquesta ment excessivament rígida i poc adaptativa d'alguns o algunes, les possibilitats de negociar i arribar acords és també una fal·làcia. Geometries adverses.
