13 de març de 2020
13.03.2020
Diari de Girona

L'origen de la senyera

13.03.2020 | 01:12
L'origen de la senyera

Bruno Cianci és un periodista i historiador italià. Ha col·laborat en una cinquantena de publicacions italianes i internacionals, incloent-hi BBC History, Focus Storia, Rivista Marittima, Arte Navale i Boat International. Actualment viu a Istanbul i treballa com a consultor al Museu Rahmi M. Koç. És autor de diversos llibres sobre nàutica. És un referent de la vexil·lologia –la ciència que estudia les banderes i ensenyes– i un gran col·leccionista de banderes. És considerat, doncs, una autoritat en el tema.

Segons ell, la bandera catalana o senyera és la primera bandera nacional i la més antiga del món de les que encara són vigents. En parla en un llibre que es titula La stoffa delle nazioni (La tela de les nacions), publicat a finals de l'any passat per l'editorial Odoya. El primer capítol del llibre ja és dedicat a la senyera i porta per títol: «Senyera, orgull català. Història de la primera bandera nacional». Hi explica específicament que el Penó de la Conquesta, conservat a l'Arxiu Històric Municipal de València, és la bandera nacional més antiga del món. Diu Bruno Cianci: «El Penó de la Conquesta fa uns dos metres de llarg i té una gran importància per a la història de la ciutat, de la comunitat del mateix nom, i especialment per a Barcelona i Catalunya. Alliberada de les mans dels musulmans per part dels carolingis entre els segles VIII i IX, Catalunya va adquirir amb els anys una creixent autonomia dels descendents de Carles Martell [?]. Entre les diverses relíquies, algunes de les quals es remunten suposadament al període de la Reconquesta, hi ha banderes cristianes i musulmanes. D'aquestes, la més important és la que els catalans anomenen Penó de la Conquesta. Aquesta tela va ser hissada pels musulmans el 28 de setembre de 1238 per anunciar la rendició a les tropes de Jaume I, rei de la Corona d'Aragó. No és una bandera musulmana, com un famós trofeu pres dels musulmans a la batalla de Navas de Tolosa (1212) i conservada a Burgos, sinó una bandera aragonesa, feta pels musulmans assetjats per comunicar als assetjadors la rendició». Atenció: això d'aragonesa es refereix a la Corona d'Aragó, que era catalanoaragonesa i de reis i llengua catalans. Res a veure, doncs, amb les reivindicacions feixistoides aragoneses i d'espanyolistes o blavers valencians que la bandera catalana és aragonesa, en el sentit que li diuen (Regne d'Aragó), ja que, històricament, aquest regne va ser feudatari de Navarra, es va donar en herència al Comtat de Barcelona i amb la Unió a causa del matrimoni de Peronella es va extingir legalment.

L'autor també parla també de la llegenda de les quatre barres de Guifré el Pilós, de la qual no hi ha cap prova històrica, cosa que els historiadors catalans ja han dit. No és més que una bonica llegenda. I diu: «La senyera neix probablement en temps de Ramon Berenguer i de Peronella d'Aragó, però no hi ha cap prova sobre la data exacta de creació». Cal dir que una de les primeres senyeres representades és a la Catedral de Girona.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook