Els addictes al treball som incapaços de marxar del nostre lloc de feina. No sabem fotre el camp. Per això, agraïm molt que se'ns obligui a fer vacances a casa i a quedar-nos-hi tancadets dues o tres setmanes.

Aquest parèntesi obligatori, jo l'aprofitaré per veure pel·lis com Dawn of the dead. Segur que m'il·luminarà sobre la conducta dels veïns de l'altra banda de l'Albera que, en comptes d'anar als museus figuerencs, han preferit visitar supermercats i buidar-los de productes bàsics. Dubto que ho hagin fet en revenja per haver-los col·lapsat Perpinyà.

També em penso mirar La invasió dels lladres de cossos. M'anirà de primera. Quan hagi de sortir al carrer, entendré molt millor la sensació de no poder refiar-te de ningú, ni d'un amic de tota la vida, i podré caminar sense complexos a dos metres de distància de qualsevol altre transeünt.

A la llista, tampoc hi faltarà 10 Cloverfield Lane. Em donarà pistes per posar-me en la pell d'uns individus obligats a conviure tancats, durant dies i dies, de manera involuntària, en un espai petitet mentre, a l'exterior, l'atmosfera bull carregada de toxines i miasmes perjudicials.

Gràcies a aquests títols, i a uns quants més per l'estil, el meu confinament forçós passarà com una seda. Mentre em distrec i m'enriqueixo intel·lectualment, aniré agafant forces. I quan torni a la feina, hi arribaré fresc, motivat i carregat d'energia. Tanta que us juro que, del meu despatx, no me'n treurà ningú fins que inventin el Covid-20. O el 21.