Escrit aquest article dos dies abans de la seva publicació; per tant, alguna cosa pot haver canviat. Tanmateix, allò substantiu, el Covid-19 o coronavirus seguirà essent notícia pels seus estralls. Així ho té anunciat l'OMS, la Unió Europea, l'OCDE, els Estats Units i tutti quanti. Estem advertits que venen dies, setmanes i mesos difícils. El discurs de Pedro Sánchez em va recordar passatges dels millors al·legats de Wiston Churchill. Des de la més cèlebre -«no tinc res més a oferir que sang, esforç, llàgrimes i suor»- fins a una poc coneguda -«mai cedeixin (ciutadans) a l'aparent aclaparador poder de l'enemic».

Eren temps de guerra, efectivament, però no cal perdre de vista l'advertència del primer ministre italià, Giuseppe Conte, feta en roda de premsa celebrada a les sis de la matinada per anunciar el confinament de tots els seus compatriotes, de clar contingut bèl·lic: «Si cau Itàlia, caurà tot Europa». Poca broma.

Què és el Covid-19?

La resposta es pot trobar en tots els mitjans de comunicació seriosos; en cap cas a la xarxa, la plaça major per excel·lència de la incultura i de la ignorància, com també de la narcotització de cervells. Però ningú no ha explicat el seu origen. Vull dir el de debò, doncs no em crec allò del ratpenat que ha picotejat una serp que alhora ha estat menjada en indret desconegut de Wuhan, punt zero de la plaga, quan hom sap que allí s'hi troba un dels laboratoris d'investigació d'armament militar en format bacteriològic o víric igual o semblant al que existeix a Atlanta (USA).

No puc dir allò que no sé, però tampoc m'empasso contes que ens vinguin a distreure'ns. Som o no som suficientment coneixedors de la creació de virus i de bactèries in vitro, del procés genèric d'experimentació, de l'anàlisi de potencial mutació i de l'experimentació final en éssers humans? Sí. Llavors, com és que ningú amb autoritat reconeguda ens ha parlat del seu origen més enllà d'allò tan babau del mercat d'abastament incontrolat de Wuhan? Observin: No ho ha fet ni l'OMS! Sovint els crims contra la humanitat passen a ser fàcilment secrets d'Estat.

Però aquí tenim el Covid-19. La histèria creix entre la població en proporció directa a la seva expansió i a les mesures improvisades que prenen els diferents governs. Aquests criden a la calma i ens ensenyen com rentar-nos les mans. D'acord, però si el coronavirus ja és pandèmia mundial reconeguda, i tampoc no sembla que sigui cosí en segon grau de la grip comuna - com ens varen dir- , aleshores hem de dir prou a carregar el mort de la por als mitjans de comunicació. No són els periodistes els causants del desassossec en el que viu la població; ho son els fets i, en alguns casos, els responsables polítics que no saben fer un ús adient de la comunicació. Aquests darrers han demostrat amb escreix que no tenen ni punyetera idea de què es porten entre mans.

Tanmateix, aquí i ara, hi han uns herois. Són els metges, els infermers i totes aquelles persones que, des de l'auxiliar administratiu al conductor d'ambulàncies, integren el servei sanitari, públic o privat, posant en risc la seva pròpia salut en benefici del comú. Qui diu metges, diu metgesses, i així successivament, perquè ni l'ús del genèric masculí amaga cap mena de discriminació per sexes, ni tampoc aquest és el tema de fons.

Tots ells i totes elles s'exposen a contraure el Covid-19 amb molta més facilitat que la resta dels mortals. Cosa del jurament hipocràtic, ben segur, però més cert encara que és una qüestió de responsabilitat social, valentia, coratge, servei als altres i sentit de l'ètica.

Ells i elles, més que ningú, saben de símptomes i de remeis. Però ningú disposa del necessari antivirus o com es digui perquè simplement no existeix. Raó de més per retre'ls agraïment i reconeixement. Em sembla.