14 de març de 2020
14.03.2020

Foscor

14.03.2020 | 01:22

En pocs mesos hem viscut dos xocs. Primer va ser el temporal Gloria. Heu-nos aquí confinats a casa perquè el Ter anava botit i, més que un riu, era una llengua d'aigua emplenant el Baix Ter. Ara toca alerta sanitària. En pocs dies el Covid-19 ha saltat d'una punta a l'altra del món com si fos una pilota de ping-pong. Pensar que l'arada va tardar tres mil anys en arribar des d'Anatòlia fins a l'Europa Occidental! El món s'ha fet petit en unes poques dècades i és ben probable que ara visquem el procés en sentit contrari.

He mirat de saber quanta gent hi ha confinada a Catalunya. A dia 10 eren un miler. Calculo que la xifra haurà crescut exponencialment. S'han tancat els centres educatius des d'ahir divendres. Els EUA han tancat els aeroports als avions que venen d'Europa. Ben aviat això de moure gent d'una punta a l'altra del món amb qualsevol excusa es començarà a veure com una antigalla contaminadora i egoista. Fins i tot com un perill. La idea que t'acabin tancant en un vaixell durant quaranta dies amb tot de malalts no sembla gaire engrescadora. El món es tornarà a fer gran.

I amb els xocs torna també la foscor: Estraperlo de mascaretes, manca de rotlles de paper del vàter als supermercats, cadenes de WhatsApp escampant beneiteries, decisions polítiques contradictòries, fires que ja no es celebraran i milers d'euros que deixaran de circular.

Potser el turisme començarà a punxar i es culpabilitzarà la globalització. Torna la foscor carregada de prejudicis, de supersticions, d'exageracions, de mediocritats i de contradiccions. I si els confinaments s'allarguen i s'estenen ja podem començar a pensar també en l'augment de divorcis i, ves a saber, amb l'augment de la natalitat d'aquí a uns quants mesos. Si això s'allarga gaire caldrà repensar-ho tot. Jo, de moment, faré provisió de llibres, que no fallen mai.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook