Entre el menfotisme absolut i l'exageració desmesurada hi ha més d'un camí del mig. La ponderació és el que ha escollit la majoria de la població. Però una bona part ha decidit anar-se'n a algun dels dos extrems i buidar les estanteries dels supermercats i les fleques per abastir-se com si es tractés d'una guerra. Altres treuen pit i consideren que les mesures que s'han pres per combatre el coronavirus no va amb ells. Deuen creure que són immunes a tot i que els consells dels experts no serveixen per a res. Per això, la resistència a anul·lar o ajornar activitats d'alguns organitzadors que finalment no han tingut altre remei que prendre les decisions que la majoria ja havien pres, responsablement, amb anterioritat. Som així; què hi farem. La societat és àmplia i diversa i controlar les sensacions i pors és impossible, malgrat que a més d'un representant polític li agradaria i que algun fa veritables esforços per aconseguir-ho. El principal problema és de credibilitat. No hi ha lideratges ferms, clars i decidits, perquè els actuals es van presentar sense tenir ni idea que un dia haurien d'afrontar una crisi com la que estem vivint. Els ciutadans no estem preparats pel Covid-19, però els responsables polítics tampoc i per això només ens els creiem quan ens diuen allò que volem sentir.
