15 de març de 2020
15.03.2020

Cartes

15.03.2020 | 06:00

Els polítics i la Devesa
José L. Lucero Piñol Girona
Tot i que se'n parla molt, els problemes de la Devesa no se solucionen perquè els polítics i els mitjans de comunicació estan «ocupats» en altres temes i no volen ni intenten solucionar-los.
Per a la Devesa s'han fet molts Plans Especials, Debats, Processos Participatius, Estudis, etc, etc. I no ha arribat l'acord definitiu per arreglar, netejar, conservar i millorar-la perquè els veïns i els de «fora» en puguin gaudir.
Moltes promeses incomplertes.
Si hi ha lleis, normes, preceptes, ordenances, etc., perquè la societat millori, s'han de complir, fer complir i si no abolir-les.
Fa poc temps l'Ajuntament deia que plantarien a Girona més de 500 arbres, que arreglarien els escocells i d'altres millores urbanístiques a la ciutat i que a la Devesa invertirien molts calés (de la guardiola) i fins aleshores només han tret «un cablejat elèctric» i han canviat uns bancs de pedra dins els jardins per 25 banc més «moderns».
Amb les obres (més amunt) del Ter i de la séquia Monar, els canals-recs que donen aigua estan secs i bruts i amb peixos morts (on són els Naturalistes-Ecologistes?). Ah, la brutícia que treuen la «guarden» al mig de la Devesa, al tancat al costat del dels gossos i l'Agility.
Si us plau dediqueu el vostre temps (remunerat) a millorar el benestar ciutadà, que també és fer política, sortiu al carrer i sentireu i veureu què necessita i vol la ciutadania.
Gràcies.


Inseguretat entre els joves de segon de batxillerat
Laura Cid Plans Girona
Avui, un dia en què hauria de ser fent classe a l'institut, jo, una estudiant de segon de batxillerat, soc a casa. I com jo, tots els nens i nenes de Catalunya que no poden anar a l'escola per culpa del coronavirus, també són a casa.
Personalment, abans que ens fessin marxar cap a casa, jo fins i tot desitjava que arribessin a tancar l'escola, ho veia com unes minivacances i realment no m'adonava de la gravetat de la situació. Però, ara que realment soc a casa, la meva perspectiva sobre el tema ha canviat radicalment i em començo a preocupar de veritat.
Primer de tot, si han tancat totes les escoles això vol dir que no és una situació per «tomarse a la ligera» o un «caso ajeno a nosotros» sinó que és real; ja que fins i tot s'han trobat casos d'infectats a la nostra ciutat. Però és que aquestes dues setmanes en les quals no podrem anar a l'institut, almenys per tots els alumnes que estem cursant segon de batxillerat, poden ser mortals.
La selectivitat és d'aquí a pocs mesos, i a segon de batxillerat s'ha d'acabar com sigui tot el temari de totes les assignatures i no ens podem permetre perdre dues setmanes de classe; així que les dues pròximes setmanes seran de bojos. El meu correu no para de rebre nous missatges de les professores i professors de l'institut sobre tot el temari que s'ha de fer, mil exercicis per practicar i la possibilitat de trucar-les i fer Skype amb elles? (en aquests moments és quan ningú no seria capaç de criticar les noves tecnologies).
Però, realment què passarà amb la selectivitat? És possible aplaçar-la?
Hi ha molta incertesa en com se solucionarà tot plegat, però l'únic que espero és que les persones que hagin de prendre aquestes decisions pensin que el futur de molts joves a troba a les seves mans.


L'examen MIR
Mercè Girbau Xalabarder Girona
És un engany majúscul als joves que se'ls animi a esforçar-se durant més de sis anys per aconseguir un títol de medicina que no els permetrà exercir una funció social bàsica, generant només la meitat de places cada any, sense altra via possible per exercir la professió que emigrar. Ens obliguen a competir cruelment en una franja de micromil·lèsimes.
La junta avaluadora del MIR no és neutral: contra tot dret i lògica permet el mal fer de funcionaris de l'equip. Una ganduleria funcionarial em nega el dret d'incorporar la nota real de l'expedient acadèmic –8,14–, deixant, per omissió, un 5.
El defecte no està en l'expedient, que està oficialment documentat i, amb tot, es neguen a esmenar el seu error. A poquíssims dies de la publicació de resultats definitius de l'examen MIR, amb tota la documentació en regla dipositada des de 2018 en les bases de dades del Ministeri de Sanitat, enviada, reenviada, re-reenviada en temps i forma, els que atenen continuen en la seva obstinació sense moure un dit.
Ni de bon tros soc l'única: a alguns els han arreglat; a mi i als altres, encara no.
Per això m'he atrevit a entrar la instància a través de la publicació. A l'hora del cafè, potser arribarà, per fi, a qui correspongui.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook