15 de març de 2020
15.03.2020

tigre de paper

15.03.2020 | 06:00

Les pitjors pors procedeixen de l'anticipació», afirma un personatge de Mad men citant un clàssic que ara no em ve. És cert, jo mateix he passat per la vida imaginant catàstrofes que mai van succeir. Vol dir que em podria haver estalviat tot aquest patiment. Però ja és tard per posar-hi remei. Ja no puc evitar l'angoixa que, quan els meus fills eren petits, em produïen les portes i els dits. Em semblava impossible que havent-hi al món tantes portes i tants dits, la majoria d'aquests no es perdessin en tancar aquelles. Les mans dels meus fills, malgrat els meus presagis, han crescut sanes i fortes, però ara venen els nets a posar en perill les seves, que són de mantega. He anticipat, en fi, càncers que no es van manifestar i accidents d'avió que no es van produir. La meva vida és plena de desastres reals, però cap d'ells em va passar pel cap fins que van passar per la realitat.
Les pitjors pors procedeixen de l'anticipació.
I això, que serveix per a l'existència individual, serveix també per a la col·lectiva. A qui se li va ocórrer, per exemple, l'arribada de la crisi econòmica de ????? A ningú. Va venir d'un dia per l'altre i va habitar entre nosaltres. Estava escrit que els fills viurien millor que els pares, però ja anem veient perquè serveixen les escriptures: per embolicar el peix. El que venim anomenant el «conflicte català» es va presentar també en ?? hores. Un dimecres hi havia un ??? d'independentistes i dijous havien crescut fins al ???. De sobte, el veí a qui passaves a demanar-li una tasseta de sal es va convertir en un adversari amb el qual evitaves coincidir a l'ascensor. Tot això sense que cap analista polític o vident s'haguessin atrevit a predir-ho. Penàvem per altres assumptes, no per aquest.
Les pitjors pors procedeixen de l'anticipació.
El protagonista de La mort d'Ivan Ilitx, de Tolstoi, es consumeix imaginant la seva agonia i quan aquesta arriba exclama: «Ah, era això», com dient «quina tonteria». La mort és una ximpleria que ens angoixa des dels set anys. Deixem, en fi, de patir pel futur perquè és una entelèquia: no existeix fins que arriba i mai és com l'havíem imaginat ni entra per la porta que li havíem obert. El futur és un tigre de paper.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook