Representen una força emergent. Es manifesten a milers però no fan por. Cada avenç respecte de la igualtat és un escaló que canvia una mica l'statu quo. Es veu el feminisme com una mena de ràbia o de venjança de les dones en contra dels homes. Se les qualifica de feminazis. L'extrema dreta espanyola sura i s'apodera de les institucions. El feminisme és una idea revolucionària que la dreta vol apaivagar. Salten dones com Cayetana Álvarez de Toledo y Peralta-Ramos, XIII marquesa de Casa Fuerte ?currículum important?, que diu que ningú no li ha de dir res perquè és una feminista amazònica i es rabeja en contra del moviment -els pobres manipulats. Veu el món d'una manera aristocràtica. És una dona, batejada per Aznar, que representa l'ala més retrògrada de l'Espanya resclosida. El feminisme defensa els drets humans i la vida quotidiana: no ser víctimes. Són gent que va en contra de la Llei Mordassa i tot allò que representi repressió, com l'Església catòlica. Diuen que «els nostres cossos no són mercaderia» i afirmen que cadascú ha de ser amo del seu cos. Advoquen a favor de les dones migrants i, sobretot, de les que estan embarrassades -la vida. Lluiten, al capdavall, per l'Europa que no és. Un lloc en el qual qualsevol persona ha d'estar emparada. Dones joves i velles que van en contra d'actituds que les menystenen. Una força impressionant, gent conscienciada que si s'ajuntessin en un partit polític canviarien moltes coses. Potser no és bona idea. Com a exemple: mentre a altres llocs hi havien partits ecologistes, aquí el concepte se'l van menjar els comunistes i la dreta. L'ecologisme va anar pel pedregar. Al feminisme li pot passar el mateix, que els partits oficials acabin devorant la força de les dones.
