L'Empordà és una terra que ha infantat -i que infanta- molts i bons músics.
Josep Joli i Blanch formava part d'aquest formidable patrimoni humà de la comarca. Nasqué a Castelló d'Empúries l'any 1931 i era fill de Rafael Joli i Costa i de Maria Blanch Reynalt, germana del mestre Josep Blanch i Reynalt, que fou qui l'inicià en el món musical.
Estudià solfeig i teoria a l'escolania i a l'Escola Municipal de la seva població. Posteriorment, violí amb Enric Sans i contrabaix amb Josep Cervera i amb J. Rodríguez, cap dels contrabaixos de l'Orquestra Simfònica de Barcelona.
La seva precocitat musical el portà a debutar, ben aviat, amb l'Antiga Pep, de Figueres. De llavors ençà, actuà amb molts de conjunts, cobles, grups i orquestres, d'alguns dels quals fou membre fundador o cofundador: Els Verds, de Mataró; l'Orquestra Costa Brava, dirigida per Pere Florenci Mauné, a qui seguí quan fundà els Mauné i els seus Dinàmics; Combo Gili, de Perpinyà...
Més tard formà part de la Cobla Ciutat de Girona, l'Orquestra de Cambra de Girona i la nova Cobla de Cadaqués. I encara, fou membre integrant dels grups d'havaneres Roses Canta, Les Veus de Besalú i Els Pescadors de l'Escala.
L'any 1980 patí un greu accident de trànsit, que superà gràcies a una extraordinària força de voluntat, la passió per la música i el suport de la seva família. Reprengué la seva carrera. Ara, com a docent a l'Escola Municipal de Música de Castelló d'Empúries, d'on fou director durant disset anys i d'on sortiren alumnes de contrabaix molt destacats. També, com a director de la Coral de Peralada.
El nombre d'activitats que dugué a terme aquests últims anys és impressionant. Continuà ben actiu i, sol, acompanyat o bé en cobles ocasionals, sempre estava disposat a actuar allà on es demanava la seva presència.
L'escriptor Josep Valls, biògraf de Joli, recordava en un escrit que, en les formacions musicals en què treballà, era conegut amb el sobrenom d'«el metrònom» per dominar tres virtuts musicals bàsiques: la quadratura o rítmica, l'afinació i la seguretat.
El coneguí el març de 2008, al seu domicili de Vilarnadal. El que havia de ser la trobada d'un dia esdevingué l'inici d'una amistat sòlida i perdurable, que ha tingut durant tots aquests anys una continuïtat estreta i que es traduí en molts detalls i atencions.
Morí el passat 28 de novembre. Trobarem -ja trobem- a faltar la cordialitat, la saviesa i la música d'aquesta gran persona que fou Josep Joli i Blanch.
