Suposo que la Ponsatí escriurà un tuit dedicat a Presidentorra que digui «De la Generalitat al cel», i que el Vivales el retuitarà amb aquesta alegria amb què retuita tot el que li passa per davant -tampoc té altra feina a fer-, solidaritzant-se amb el desig que el seu successor truqui a la porta de Sant Pere. Si van desitjar als madrilenys tan venturós futur, més li han de desitjar al diputat inhabilitat, que és de la seva corda. Tot sigui per enviar ànims al president català, ara que ha donat positiu per coronavirus. Falta li faran, perquè reclòs en un lloc de nom tan tètric com Casa dels Canonges el pobre home deu témer que en qualsevol moment entri un capellà amb els Sants Olis.

La Clara Ponsatí faria bé de preocupar-se per la seva pròpia salut en lloc de la dels madrilenys, que viu al Regne Unit i no sembla que a en Boris Johnson li importi gaire la vida dels seus compatriotes, així que molt menys la dels que són allà fugint de la justícia. Pel que fa a Presidentorra, si la salut li ho permet, es continuarà preocupant de l'única cosa que les seves facultats mentals li permeten de preocupar-se en aquests moments de crisi sanitària: que Espanya no ens tregui competències. Entre posar-se tot Espanya d'acord per intentar acabar amb la pandèmia o treure una mica el nas fent-se passar per l'independentista més gros de tots els temps, la tria està clara: ja pot expandir-se el virus tant com vulgui. Si cal, es posa ell mateix com a exemple que val més coronavirus amb honra que salut sense honra, incubant-lo dins seu. I si el president opta pel sacrifici, tots els que portin llaç li han d'anar al darrere i rebutjar qualsevol aportació que provingui d'Espanya, ja siguin sanitaris, soldats o policies. Si els catalans han de morir, ho faran amb el cap ben alt. Amb febre i tos, però seran febre i tos ben catalanes, que per alguna cosa hem proposat enviar els Mossos a tancar les fronteres de Catalunya, a saber quines fronteres, això tant és.

Si, els déus no ho vulguin, la malaltia s'acarnissa amb Presidentorra, ell seguirà al peu del canó. Tan alt és el seu esperit de sacrifici que encara que, la febre alta el fes delirar, ell continuaria emetent decrets i fent declaracions de país. I ningú notaria cap diferència.