Quatre dels cinc regidors del PSC a l'Ajuntament de Lloret de Mar han abandonat el grup municipal per passar a ser no adscrits. Han adduït la desconfiança en la gestió i la capacitat del portaveu, Francisco Pastor, acostumat a controlar l'agrupació i a exigir suports incondicionals.

Aquest és un polític que ha fet i desfet des del 29 de setembre de 2011 quan l'assemblea del PSC de Lloret de Mar l'escollia com a primer secretari per 30 vots a favor, dos en contra i un vot en blanc. Volia superar les desavinences internes i recuperar la confiança dels ciutadans. Era un brindis al sol.

De fet, no va deixar de tocar el voraviu als tres regidors elegits el 2011 (el quart, un tal Cortés, militant del PP camuflat, se'n va anar als no adscrits). El 19 de febrer de 2014, el portaveu Joan Bernat, preguntat si l'executiva local havia impedit el treball del grup municipal, responia que sempre s'havia qüestionat les decisions i posat pals a la roda.

A finals de 2014, Francisco Pastor va demanar que marxessin del partit. Admetia que no hi havia un motiu concret, sinó que ja no representaven «els objectius socialistes». Un argument contundent! El 16 de gener de 2015 els tres purgats van entrar a formar part dels no adscrits.

Però la història del personatge continua. Va encapçalar la llista del PSC a les eleccions del 26 de maig de 2019 i els cinc regidors aconseguits van entregar l'alcaldia a JuntsxCat.

Una vegada a cobert dels avatars de la vida, amb un sou públic sucós, plegava de la secretaria i lligava un candidat continuista per substituir-lo, Joan Carles Amaya.

Aquest, el 22 de desembre passat era elegit primer secretari per 41 vots enfront dels 30 vots d'una candidatura alternativa. La divisió estava servida.

No és cap secret que Marc Lamuà, primer secretari del PSC de les comarques gironines, va fer mans i mànigues per ressuscitar qui ha estat el julivert de totes les salses que es fan i desfan en el PSC de Lloret.

En efecte, Amaya ha figurat a les llistes del 2003, 2007, 2011 i 2015 en els llocs 13è, 2on, 5è i 6è, i va ser regidor en la legislatura 2007-2011.

Arseni Gibert, un vell militant del PSC que, entre altres càrrecs, va ser regidor de l'Ajuntament de Lloret entre 1983-2003, explica a Una falsa Història del PSC «els mecanismes de control intern» de partit. Per exemple, la gestió del cens d'afiliats, que s'infla o desinfla segons els càlculs de militants necessaris per guanyar votacions.

Ara, la rebel·lió dels quatre regidors recorda aquell refrany que diu «tal faràs, tal trobaràs». El pastor manipulador consumat s'ha quedat sense un ramat dòcil i obedient.

Això sí, conserva la confiança dels buròcrates de la federació del PSC gironí i d'un rodamon tapaforats.