Davant del risc de contagi de coronavirus, Isabel II canvia de palau i se'n va a Windsor. Davant del risc de contagi del descrèdit, Felip VI no pot canviar de pare perquè, en l'ofici monàrquic, d'ell ve tota la legitimitat.
L'última de Joan Carles I és que va fer un capitalet, residenciat a Suïssa i amb segon habitatge a Panamà, amb influències en negocis i usant el nom d'Espanya en va per blanquejar dictadures aràbigues. Una demostració de patriotisme econòmic i fiscal d'un cap d'Estat amb ajuda de cosins i societats, ancorades lluny de terra fiscal, anomenades Zagatka i Lucum (s'acabaran els noms de tantes que n'hi ha).
La crisi del coronavirus ha donat a la monarquia l'oportunitat de minorar la repercussió de l'escàndol. Preventivament, molts mitjans de comunicació estaven rentant-se les mans. Ara, sense incidir en les causes, se saben els efectes: Felip VI -beneficiari d'una societat offshore- renuncia a l'herència del seu pare perquè no està d'acord amb la legalitat, rectitud i integritat pública i privada a la qual se sotmet i retira al seu rei pare la paga de 194.232 euros. És la manera de tallar la cadena de contagi.
Joan Carles no en va tenir prou amb ser el primer funcionari d'Espanya i va preferir la iniciativa, com la gent que porta vida de reis als segles XX i XXI. El rei Felip sembla triar una feina fixa amb contracte indefinit en un treball ben remunerat, sense condicions penoses i que li permet teletreballar (oficia fonamentalment a la tele i li porten la feina a casa) i conciliar (passa molt de temps a l'habitatge familiar i pot portar les seves filles a la feina). A veure si ni ell ni nosaltres oblidem la consonància.
