Lucha de gigantes / convierte el aire en gas natural», canten en Balmes i la Zahara, el tros de tema de l' Antonio Vega, i sona al portàtil de la família tancada pel coronavirus, mentre la xifra d'infectats i morts per la pandèmia augmenta, com en una pel·lícula sensacionalista americana. I els països semblen caure com peces de dominó, un darrere l'altre, i es tanquen en ells mateixos.
Tancar-nos, per obrir-nos després. Tancar-nos per ajudar, com la noia que fa la compra a la veïna gran del costat, perquè, la pobra, no vol sortir de casa. Siguem solidaris, i no protagonitzem escenes delirants en supermercats, pensant que el món s'acaba si no tenim cent quilos de paper higiènic emmagatzemats. Tancar-nos, per créixer: interiorment i exterior. Per sobreposar-nos a l'infortuni que ens ataca. Per enfrontar el demà sense temor. Enmig del neguit, tornem a la poesia de Kavafis, que és com passejar per una cala de la Costa Brava, plena de rocs, sensualitat i Mediterrani. Recuperem minuts, assaborim hores precioses, per llegir l'obra de Murakami, el Nobel que no arriba mai.
No som xinesos, però aprendrem la seva capacitat per reaccionar davant l'adversitat. Som mediterranis, i ens barallem entre nosaltres nit i dia, sense recordar els motius, des dels temps de Troia, però reconeixem qui és el nostre company, la persona en la qual confiem. Sobreviurem al virus, com hem sobreviscut a tants desenganys i batalles. Entre tots i totes ho farem possible. Escoltarem lletres sàvies i melangioses com les d'en Vega, la creativitat dels anys 80. I tornarem a la normalitat, sent conscients que cal agrair a molts professionals exposats l'èxit que vindrà; des del personal mèdic i sanitari, passant pel personal d'alimentació i transport, les forces d'ordre públic, els serveis de neteja i informació.
« La luz de la mañana entra en la habitación / tus cabellos dorados parecen el sol», canta en Vega, torturat pels seus propis fantasmes. De la creativitat en neix molta de la llum i la força que ens fan continuar. A tantes cases avui tancades, tants somriures; tanta música per compartir, tantes receptes per llepar-nos els dits, tant d'amor de les famílies, preocupades pels instants tèrbols. Gaudim dels moments viscuts amb les persones que estimem, i ens estimen. Recuperem felicitat, sense por i neguit. Entre tots, tornem la llum.
