Una anàlisi realitzada a les hamburgueses venudes als supermercats d'Irlanda va demostrar que, malgrat ser oficialment de bou, incloïen carn de cavall -«restes d'ADN equí», segons el polit llenguatge pericial. Això va suposar una autèntica commoció per als consumidors irlandesos ja que, com tots els anglosaxons -anglesos, gal·lesos, escocesos, nord-americans- tenen horror al consum d'aquesta carn, amb un tabú tant o més fort que el del porc per als jueus o els musulmans. Algú pensa que un nord-americà es menjaria el símbol més sòlid del naixement de la nació, el cavall dels vaquers i de les diligències que pobla les pel·lícules del far west? És clar que no.

En canvi, en la meva ciutat, Banyoles, durant tota la meva infància -així com a Figueres i d'altres localitats de l'entorn- hi havia una carnisseria cavallar, on hi anaven a parar els cavalls i mules massa vells per treballar o que havien tingut un accident (a casa mateix, que encara fèiem servir aquestes bèsties, n'havíem estat fornidors de primera matèria). Actualment a Catalunya -i particularment a la Cerdanya- s'engreixen poltres per al seu consum en forma de carn -que ja es troba als supermercats-, i també una part de la qual s'exporta a Itàlia. A Itàlia, precisament, hi ha la tradició de consumir aquest quadrúpede herbívor -prohibit per les lleis kosher del judaisme- a la regió de Verona i alguns llocs de l'Emilia, la Puglia, les Marques, Toscana. Fins i tot ha donat plats tradicionals com la «pastisada de caval» (Verona) o la «pìcula ad caval» (Emilia). La pastisada és una carn picada guisada, que uns amics em varen fer tastar i vaig trobar prou agradable. Pel que fa a la pìcula, és el mateix amb pebrot i tomàquet.

A França també hi ha una bona tradició de consum de carn de cavall. Tot i que va ser prohibit fins al 1811, ara es ven a les carnisseries «hipofàgiques». Són poltres també engreixats per a aquest comès, de races seleccionades (ardenesa, bretona...). Se'n consumeix sobretot des del 1856, data de celebració d'un convit «hipofàgic» cuinat per Balzac (un xef homònim de l'escriptor), que va provocar un gran rebombori. Entre els convidats hi havia Goncourt, Dumas, Flaubert... Al primer, per cert, se li va indigestar el tec cavallí.

Tornant a les hamburgueses: les que serveixen ara al McDonald's són, més que menjar, menjar-escombraria. M'han eliminat l'enciam i el tomàquet, les omplen de bacó i salses i, naturalment, t'ofereixen patates fregides amb addictius, algunes recobertes d'una salsa amb bacó que sembla supuracions de cadàver putrefacte... És, si de cas, per anar-hi una vegada a l'any, com una experiència «gore». Em temo que molts pares irresponsables hi porten els fills més sovint. Les postres estan a l'altura de menjar poc sa i diria que de qualitat i gust discutibles.