Les cassolades de dimecres al Rei d'Espanya arreu de l'estat no quedaran tapades per la terrible pandèmia que ara mateix, i durant un temps indefinidament llarg, ens tindrà confinats i preocupats en exclusiva. Una vegada passi això s'haurà d'intentar de recompondre moltes coses, començant per una política que ja abans estava absolutament destrossada i també definir les prioritats mundials. Una globalització amb elefantiasi, que s'ha demostrat perillosament hiperaccelerada. Amb un model econòmic que si el volem mantenir ens haurem d'acostumar al fet que de tant en tant hi hagi un coronavirus de torn, que no deixa de ser l'economia mundial convertida en genocida.
Durant el segle passat es podien posar noms i cognoms als genocides: Hitler, Stalin, Pol Pot, Franco... Ara l'economia, que és una suma mundial d'amoralitat, és la que s'encarrega de matar-nos. Les pandèmies mundials que en el passat trigaven anys en creuar fronteres, ara ens envaeixen en qüestió de setmanes. Fins al punt que quan a la Xina ja comencen a sortir-se'n, les caixes de morts s'amunteguen a Europa. I molts miren a Xina com un model a seguir per combatre la pandèmia, quan en realitat és un dels principals problemes i focus de pandèmies, amb el seu model econòmic depredador, faltat d'ètica mediambiental i alimentària. A més de ser grans contaminadors planetaris. Tot això ho és juntament amb els Estats Units i moltes altres economies. Perquè ara ens mata la pandèmia i demà serà el canvi climàtic. I nosaltres quiets. O com a molt aplaudint metges desbordats i esgotats o picant cassoles.
I els governs que tenim s'han demostrat menuts i sobrepassats.
Passat això tot s'haurà de reordenar. I unes noves eleccions aquí i allà no seran suficients. Fa massa anys que votem erròniament perquè cap oferta és l'adequada. Calen canvis severs. Començant per destruir les institucions corruptes i absolutament inútils per a la societat com són aquesta monarquia que ens ocupa.
Un dels primers grans debats que caldrà posar sobre la taula, immediatament superada aquesta greu crisi, és la supressió de la monarquia. Però em permetreu que no sigui gens optimista ni en aquest sentit ni en el dels canvis de model econòmic o de governs. Ens hem tornat uns maleïts «picacassoles» disposats a morir o veure mort al nostre voltant perquè creiem que vivim bé.
