Després d'uns quants dies escoltant grallar els representants del Govern català, encara no sé exactament quina és la seva proposta per fer front al coronavirus, que ells resumeixen a «confinar Catalunya». Com si les regions es poguessin confinar. Com si Europa, que ha tancat fronteres, ara estigués confinada a algun lloc. No és que no sàpiguen parlar, o no només, és que l'únic que volen és crear una frontera a Catalunya, el motiu és igual. En els seus somnis humits, ara que gràcies a la malaltia té excusa per no aixecar-se del llit, Presidentorra es veu inaugurant una tanca enmig d'una carretera deserta, i pronunciant la mateixa frase que Franco amb els pantans: «Queda inaugurat aquest post fronterer». I així una vegada i una altra, per totes les carreteres secundàries catalanes, amb una comitiva en què no ha de faltar un equip de TV3 que deixi constància de l'heroica fita i deixant després un trist mosso d'esquadra fent de guarda fronterer enmig del no-res. Si no van poder crear la frontera políticament perquè és il·legal, si no van poder crear-la per la força perquè no tenen valor, pretenen crear-la per malaltia. Si hi ha negocis que tanquen per malaltia, és lògic que aquells que han pres Catalunya pel seu negoci privat, la vulguin tancar també per aquesta raó. En la meva ignorància, no entenc quin sentit té impedir que ningú entri ni surti de Catalunya si ja tenim l'epidèmia a dins, l'única raó ha de ser poder crear fronteres imaginàries perquè govern i CDRs, en el supòsit que no fossin el mateix, estiguin uns dies contents. O tancar Catalunya per defunció, com també fan alguns negocis.

Tal vegada el que intenten comunicar, però ja és sabut que l'expressió oral no és el seu fort, no és que calgui confinar Catalunya, sinó confitar-la, cosa que tindria relació amb aquella republiqueta ensucrada, dolça i embafadora que ens van pretendre imposar un dia. D'una consellera de sanitat somicant per la família en compareixença pública, em crec més una Catalunya confitada que confinada. El mateix Presidentorra, quan apareix per TV3 des de la seva reclusió per fer als catalans partícips dels deliris que li provoca la febre, té més aspecte d'haver estat cuit en sucre que de viure confinat.

El famós fet diferencial català no és res més que ser diferent dels altres en base a portar sempre la contrària. Si totes les autonomies d'Espanya donen suport al president del govern, des de Catalunya escau fer morros i negar-se a signar l'acord unitari. Si arreu donen gràcies que l'exèrcit col·labori en tasques de prevenció, a Catalunya hem de dir que no el volem, que aquí només aplaudim l'exèrcit espanyol quan el comanda en Yagüe i entra per la Diagonal. Si a tot Espanya els partits polítics aparquen les diferències per intentar sortir d'aquest malson, a Catalunya continuem fent politiqueria, que hi ha coses més importants que la salut, la poltrona sense anar més lluny. Hem de ser diferents costi el que costi, no n'hi ha prou amb l'enorme diferència que ja suposa que a nosaltres ens governin a mitges un fugat de la justícia que va enganyar companys de govern i tot el país, més un diputat inhabilitat per la justícia. El fet diferencial consisteix a ser egoistes quan els altres són generosos, a ser covards quan els altres són valents, a ser ridículs quan els altres són elegants i a ser petits quan els altres són grans.