20 de març de 2020
20.03.2020
Diari de Girona

L'angoixa i la tesi del complot

20.03.2020 | 00:28

El virus ens comença a posar a tots nerviosos, molt nerviosos. Cal començar a mentalitzar-nos que estem només al principi del malson. El que queda per venir serà de ben segur molt pitjor. No cal ser endeví. Antigament els virus els enviava Déu a la humanitat per castigar-nos pels nostres pecats. Ara, quan Déu no existeix, la gent peca igual o més i els virus els tenim igualment. Què ho fa que la gent cregui en tota mena de complots? La gent s'angoixa davant el desconegut. I intenta desesperadament buscar culpables. Com que l'angoixa creix la gent té dues opcions. La primera buscar culpables. Respon a una actitud infantil per combatre falsament l'angoixa. La segona, adonar-se que buscar culpables quan no n'hi ha, no té cap sentit. Ningú sap en realitat què fer. Ningú pot predir el futur. Els metges –ni Trilla, ni Mitjà– poden predir el futur. Els metges i els científics poden detectar i tractar la malaltia. Els polítics tampoc saben predir el futur, l'únic que cal exigir és que prenguin mesures tenint en compte criteris de salut pública i no amb els interessos dels rics. Els periodistes només saben informar del que ja ha succeït en el passat. O sigui que l'únic remei real és el d'acceptar la fatalitat, i/o tractar-se l'angoixa. Creure que hi ha algun malparit que controla els esdeveniments per fotre'ns és demostració d'una mentalitat infantil, de persones que no toleren la frustració que genera la vida.

L'aportació espanyola més important i única al combat contra el virus al món és haver desplegat l'exèrcit. No sé perquè no bombardegen amb bombes des dels avions i des de l'artilleria a veure si destrueixen els virus. No se li havia acudit a ningú fins ara. Per què serà?

La meva àvia va néixer el 1904. Va viure la setmana tràgica, a 50 metres d'on vivia van disparar canonades a la seu del sindicat. Va viure la I Guerra Mundial. Va viure el pistolerisme de la patronal i la dictadura de Primo de Rivera, va viure l'esclat de la II República i el món d'incerteses i d'il·lusió que va generar, va viure el cop d'estat feixista i la lluita dels republicans per la llibertat, va viure la guerra contra el feixisme. Va viure la duríssima postguerra. Va viure de lluny la II Guerra Mundial. Va viure 40 anys de dictadura. Va viure la transició, la democràcia i el retorn de Josep Tarradellas i la Generalitat.

Els menors de seixanta anys, en canvi, han viscut en un món sense massa ensurts. (Potser la tardor de 2017). I ara s'enfronten al virus. No sabem què ens depara el futur. Creure que algú el coneix és la resposta equivocada davant l'atzar de la vida. Si ho voleu més intel·lectual, Walter Benjamin deia «mentre actuem anem clarament per davant del que és el nostre coneixement». Paciència.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook