El diari Le Monde publicava ahir el testimoni d'un alt càrrec del Govern francès: «No teníem suficient informació. Vam pensar al principi que seria una gran grip». I revelava el prestigiós rotatiu que l'executiu francès no va començar a ser conscient de la magnitud del que venia fins que va rebre un informe el 12 de març. Ara, tots actuaríem de forma diferent. Però el dissabte 29 de febrer, quan l'OMS ja havia elevat a «molt alt» el risc global de propagació del coronavirus i a Catalunya ja s'havien detectat els primers casos, milers de catalans es van concentrar a Perpinyà per participar en un míting. El cap de setmana següent, el del 7 i el 8 de març, quan a Espanya ja s'havien registrat els primers morts, no només es van mantenir les manifestacions pel Dia de la Dona Treballadora, sinó que milers i milers de persones es van concentrar als estadis de futbol de Primera i Segona Divisió. Ni els governs van fer res per aturar-ho ni es recorden gaires queixes dels ciutadans. Ningú no va prendre consciència del drama que s'acostava. Recordem el que va costar suspendre el Mobile. O que el secretari de Salut Pública de la Generalitat, Joan Guix, va manifestar el passat 24 de febrer que «un escenari com el d'Itàlia és poc factible a Catalunya». Un mes després, Espanya ja frega els 25.000 casos amb 1.326 morts. I Catalunya ja en té més de 4.203 de confirmats i 122 morts. I no van ser només els dirigents polítics els que no van prendre les decisions adients. Si repassem l'hemeroteca, la majoria de científics tampoc van preveure la magnitud de la tragèdia. «El risc de contraure l'epidèmia a Catalunya és zero», va manifestar l'epidemiòleg Antoni Trilla el passat 3 de febrer.
Però la manca de previsió ja és història. Ara no és temps de crítiques, tindran el seu moment, és temps d'acabar amb el malson. Només sabem amb certesa que el Covid-19 es difon a una velocitat sorprenent. L'objectiu fonamental ja no consisteix, per desgràcia, a evitar que s'expandeixi, sinó que l'efectuï lentament. Ens trobem en la fase més crítica. El nombre de positius i de morts puja exponencialment. Durant uns dies, escoltarem unes xifres espantoses. Haurem de veure si després de les primeres dues setmanes de confinament, que seran més, comencen a disminuir els casos. Una menor cadència dels casos greus donaria un respir als hospitals, ja col·lapsats. Comptem amb una sanitat de luxe, però no pot atendre alhora milers i milers d'afectats. És moment de confiar en tot el personal del món sanitari, i que són els primers exposats al contagi, i en els milers de científics de tot el món que treballen a marxes forçades per trobar un remei al coronavirus. No una vacuna, que necessita un temps que ara no tenim, sinó almenys un medicament que aturi aquesta pandèmia.
