23 de març de 2020
23.03.2020
Diari de Girona

Cartes

23.03.2020 | 06:00

La inconsciència humana, aliada del Covid-19
Maria Godó Jiménez girona
En plena pandèmia, m'atreviria a dir que la inconsciència humana és l'aliada principal del Covid-19.
No col·lapsar el sistema sanitari hauria de ser la nostra prioritat, no només per poder garantir l'atenció mèdica als infectats, sinó a totes aquelles persones amb problemes de salut. Per aconseguir-ho, se'ns ha dit: eviteu aglomeracions, l'oci i la mobilitat prescindible, el contacte amb la població de risc... i, en comptes de seguir les indicacions, la nostra resposta ha sigut la histèria col·lectiva. L'allau de contagis, confirmats fins a dia d'avui, reflecteix la falta de coherència dels nostres actes i la irresponsabilitat que els caracteritzen.
Beneficiem-nos d'aquesta situació, aprofitem l'oportunitat de consciència, responsabilitat i solidaritat popular que ens ofereix. Al cap i a la fi, frenar la corba de propagació del virus està en mans de tots.


A reveure, Ramon Maria Carrera Savall
M. Carme Ribas I Mora filla dels fundadors de la desapareguda Granja Mora
Estem passant uns moments convulsos que mai ens haguéssim imaginat veure i viure: la gent confinada a les cases pendents de notícies, coses suspeses... Una d'elles és els comiats a persones estimades com ho desitjava la família o la mateixa persona, però hem de complir amb escreix les ordres governamentals pel bé de tots, per la qual cosa a moltes persones el seu traspàs ens pot passar desapercebut i poc merescut.
Ens ha deixat un gran escultor gironí, Ramon Maria Carrera Savall. Havia viscut a la pujada de Sant Martí, entre el Seminari i la Diputació. Per als que som del Barri Vell, la seva presència era diària, carregat de carpetes i papers, sempre tenies la seva salutació afectuosa però el seu tarannà donava la impressió que sempre tenia pressa degut al seu dinamisme.
Amb un llarg i merescut currículum de bon escultor i entranyable persona, penso que els gironins l'hauríem de recordar perquè el senyor Carrera va ser qui va fer la escultura de l'Àngel de la Catedral de Girona actual.
He sentit moltes vegades a dir que a la cara de l'Àngel s'hi reflectia la cara del seu escultor i jo també ho crec. Aquest Àngel, que els que som grans en havíem acostumat a veure'l sense cap degut als estralls de la guerra, amb aquesta restauració tots tenim la imatge clavada a més perquè una de les còpies el senyor Albert, al cel sia, la va posar al seu jardí i és molta la gent que pot veure la cara del nostre Àngel de la Catedral, obra d'aquest gran escultor que en la més estricta intimat familiar se'l va acomiadar.
Senyor Carrera, una de les seves obres, la que a mi en mereix tota l'estimació i la dels gironins pel que significa aquest Àngel immòbil que des de la seva perspectiva vigila tota la ciutat per poder-la prevenir de grans esdeveniments. Descansi en pau.


Una invitació al canvi
Mireia Dalmau Bosch CAMPLLONG
2020 prometia ser un any carregat d'esdeveniments necessaris per despertar la consciència col·lectiva.
Bé, doncs aquí estem, morts davant la situació d'una cosa que sembla escapar-se de les nostres mans, i no pel fet de rentar-nos-les 100 cops al dia. El virus ha arribat per treure'ns el control i recordar-nos la nostra vulnerabilitat com a espècie, un virus que no entén de fronteres ni de races.
S'ha acabat, doncs, fer acudits racistes o discriminatoris, perquè ara el tenim a casa. El coronavirus està sent un simulacre de grans crisis que ens mostra clarament que no estem preparats per afrontar-les. Ens recorda que vivim sense donar constantment.
Ens recorda la importància d'actuar com a col·lectiu humà. Ens recorda la necessitat de baixar el ritme en tots els sentits, millorant la qualitat de l'aire a Xina després de deixar anar el peu de la sobreproducció.
El coronavirus és un reflex que ens mostra les nostres carències, una invitació al canvi.


El president Torra segueix desobeint
Francesc Buixeda Cabré SANTA PAU
n Després d'un llarg Consell de Ministres, l'Estat anuncià l'aprovació del decret de «situació d'alarma» en tot el territori nacional, per un període de quinze dies, que es pot perllongar. Donant tot un seguit d'instruccions aplicables des de ja, i en properes disposicions s'anirien concretant i detallant. Tot, sota l'interès unànime de la lluita contra el coronavirus que ens està assetjant.
La principal disposició és que l'Estat assumeix la direcció unificada d'aquesta situació, tant el que es refereix a les forces i cossos de seguretat, l'acció sanitària i transports, com la limitació de la llibertat de circulació de les persones.
L'Estat mantingué una reunió digital amb la totalitat dels presidents de les comunitats autònomes, tothom donà el seu suport, menys els del País Basc i Catalunya, que varen plantejar inconvenients respecte a les competències. Malgrat tot, finalment el president Torra quedà sol per no signar el document, va fer ús, altre cop, del seu desig de desobediència, com ja ens té acostumats.
En una situació tan delicada com aquesta, en què està en lluita la integritat sanitària de totes les persones, i en un moment que es demana unitat d'acció i col·laboració, per aconseguir parar aquesta pandèmia que ens ataca, sembla incomprensible veure altra vegada que Catalunya desobeeixi, quan qui presideix la Generalitat de Catalunya, no ho fa per a tots els catalans, però actua com si ho fes. Això ens mostra novament la poca altura de mires de la classe política catalana, que està obcecada amb l'independentisme i aprofita cada ocasió per entorpir qualsevol actuació estatal, encara que sigui, com aquest cas, per salvaguardar la salut ciutadana. Quina vergonya!


Paper higiènic
salvador tarradas GUALTA
n Quan érem petits, la meva generació ens eixugàvem el cul amb paper de diari i els gossos menjaven pa sec. Avui dia el normal és fer servir paper higiènic, eufemisme per no dir paper de vàter. Aquests dies de pànic epidèmic, molta gent s'ha abocat als supermercats per arramblar amb el màxim possible de paper sanitari; fins i tot n'hi ha hagut que han arribat a les mans per un rotlle del preuat producte cel·lulòsic. Els sociòlegs s'han escarrassat endebades a trobar una explicació a aquest comportament insòlit. Però per comprendre'l no hem de recórrer a la sociologia sinó a l'encanterologia o ciència que estudia els encanteris, sortilegis o fetilleria que sorgeixen de la saviesa popular. Perquè ja ho diu el refranyer: qui menja molt i caga fort, que no temi a la mort. A l'edat mitjana, la gent atemorida per la pesta negra conjurava la por a la mort matant jueus. Al segle XXI, la gent conjura la por a la mort epidèmica acumulant paper de vàter perquè la Dama de la dalla passi de llarg de les llars on és evident que es caga amb abundància.


Calúmnies
Francesc Xavier Castro Esteban Palafrugell
nÉs en moments de crisi quan diuen que acostuma a sortir el millor i el pitjor de les persones; lamentablement m'ha tocat viure (junt amb altres negocis propers) una experiència que canvia la concepció que tens dels éssers humans. Quan qualsevol indiviu/a miserable, amargat i amb ànsies de notorietat pot transmetre a decenes, centenes, milers de persones un missatge aprofitant la llibertat que li atorga una eina (un telèfon mòbil) i uns mitjans (WhatsApp) per dir sense cap vergonya que a tal botiga, entitat bancària o fleca hi ha persones infectades pel virus i quedar-se tan ample, i el que és pitjor, quan aquests receptors de la calúmnia l'expandeixen per les xarxes sense pensar ni un moment en el mal que fan no tan sols als negocis afectats, sinó a la societat que ells mateixos comparteixen generant por i desconfiança envers tot el que l'envolta, és quan arribes a perdre l'esperança en el futur, perquè un futur habitat per imbècils no ens durà endavant de cap de les maneres. Espero que jutjats i policies intervinguin i sancionin degudament aquestes actituds que avui ens afecten a uns però que demà afectaren uns altres€

Més transparència
Josep Ruiz Garcia Santa Coloma
n És el que reclama un grup autoanomenat «Control Ciutadà» de Santa Coloma de Farners, a l'Ajuntament, referint-se a uns pagaments efectuats pel consistori colomenc al final del 2019. (Diari de Girona, divendres 13 de març. Pàgina 21). Fins aquí tot correcte i totalment d'acord. Ara bé, quan un demana o exigeix transparència, després d'identificar-se com a grup que representa algú, crec que ha d'obrar en conseqüència i predicar amb exemple (Llum i taquígrafs) i no presentar-se com a Grup Anònim i exigir el que ell és incapaç de fer.
En democràcia tot ciutadà té dret a rebre la informacio que precisi del seu Ajuntament.
Ara bé tambe té l'obligació de presentar-se de forma deguda donant la cara identificant-se, si és que representa algun col·lectiu.
Noms i cognoms és el que cal quan et presentes com un grup anònim, que l'Ajuntament no es menja ningú. Per sort, els temps de la foscor informativa ja han quedat enrere.
Vinga, «Control Ciutadà», jo us animo a treure-us la careta i potser els ciutadans de Santa Coloma descobrim què és el que hi ha al darrere de tanta exigència de transparència, i resulti que l'únic objectiu és el desgast del govern de la ciutat.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
L'últim El més llegit