23 de març de 2020
23.03.2020
Diari de Girona

El discurs del rei orfe

22.03.2020 | 23:43

Felip VI és l'únic espanyol a qui la primera pregunta que li plantejaries no té a veure amb el coronavirus. D'aquí la incertesa sobre si pensava llegir el discurs del corona o el discurs de la corona. No hi va haver sorpreses, més enllà de presentar-se dret i de posar-se la mà al cor, un tret gairebé histriònic en un monarca inexpressiu. Aprofitant l'arrest domiciliari a què estem sotmesos, agafi per favor un full de paper i tracti d'escriure un discurs apanyat per a un rei que acaba d'abominar del seu pare i que es disposa a parlar d'una altra cosa. Aposto que no se li ocorrerà ni una línia, per la qual cosa podem disculpar els funcionaris encallats en idèntica tessitura. Van empolvorar-hi el col·loquial «molta força», el bel·ligerant «guanyar el virus», fins i tot van prendre de l'inoblidable Rajoy el clàssic «Espanya és un gran país».


La pobresa retòrica de la intervenció no té importància, perquè els teleespectadors que no estaven participant en la cassolada traduïen lliurement «per aquesta crisi sense precedents en què em van ficar el meu pare i Corinna», «ha alterat els nostres costums a La Zarzuela» i «hem de deixar de banda les nostres diferències per explicar-li a aquesta gent d'on venien i on anaven els cent milions».


El poble no demanava «solidaritat», sinó explicacions, més genealògiques que microbiològiques. Felip VI va defraudar perquè no va parlar d'allò altre, però tampoc podia assajar als sis anys de regnat un contrit «ho sento molt, no tornarà a passar». És dur admetre que el Rei no té sortida, i que només el coronavirus impedeix el desbordament de les incògnites que planteja la monarquia.


Negar el predecessor en el tron és pitjor que matar-lo, per la qual cosa hem assistit al discurs del rei orfe. Felip VI va esquivar l'assumpte, però es va exhibir Ecce homo com Isaac obligat a executar el seu pare Abraham. L'orfandat en vida és preferible a la pèrdua de la corona, però tampoc garanteix la continuïtat en el tron. Orfe també de discurs? No hi ha una sola frase dels set minuts del Felip VI orant que ingressi en la Història. El seu pare ha hagut de fer esforços ímprobes per arruïnar per complet el crèdit que el va consagrar com un dels caps d'Estat més reconeguts del planeta. Sánchez va orquestrar dimarts una injecció de 200 mil milions d'euros, per camuflar en un exercici de funambulisme el seu menyspreu cap a les activitats de Joan Carles I, salvant pels pèls el seu fill.


Felip VI no ha ocupat mai el centre de l'escena. En les seves aparicions públiques es veu superat per l'impacte de la seva esposa. Es pot al·legar que també John Kennedy es presentava a París al crit de «soc l'home que acompanya Jackie» però, Felip, vostè no és Kennedy. Pot assajar una restauració, però no pot deixar-la a mitges.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook