Estem en un moment en què el coronavirus ho impregna tot. El virus és menys mortífer que qualsevol grip. El problema és que no es coneix un protocol d'actuació (com sí es coneix en el cas de les grips) i el contagi és més ràpid, la qual cosa implica que, sense les mesures que s'estan prenent, el sistema sanitari podria col·lapsar. Hem de tenir paciència, seguir el que ens diuen i deixar de fer córrer fakes perquè si ho fem les coses tornaran a la normalitat. En aquest moment, el federalisme, la col·laboració multinivell des d'organitzacions internacionals com l'OMS fins als ajuntaments i les persones, passant pels governs autonòmics i estatals i les organitzacions com la UE o altres seria el més eficaç. Però no tothom pensa així. Ni Trump, ni Bolsonaro, per posar dos exemples significatius, estant per fer el que toca. La UE té una col·laboració important però menor de la que hauria de tenir. I, un cop més, el nostre president Torra ha donat la nota, és l'únic president autonòmic que no ha firmat el comunicat conjunt. Ens diu que s'hauria de tancar tot i que no li deixen fer i que Madrid fa temps s'hauria d'haver tancat però no mira a casa on els barcelonins benestants (molts dels seus) estan a la Cerdanya o a la costa on les queixes dels seus vilatans i les invasions dels supermercats han sigut igual que els de Múrcia o Galícia pels madrilenys. Dedicar-se ara a dir tonteries com que Madrid ens roba les mascaretes és voler parlar del que no toca (com diu Roca Junyent a La Vanguardia del 17/03/2020) em sembla, simplement, insensat. És clar que sempre hi ha la Ponsatí per dir-la més grossa i fer que el president soni menys insensat. Sánchez a la seva roda de premsa va ser més elegant. Quan li van preguntar sobre el que havia dit el president català, va preferir agrair l'esforç de coordinació de totes les institucions responsables i no entrar en polèmiques sense sentit i menys en aquests moments.

També hem d'aprofitar per reflexionar sobre el comportament de les persones. Hi ha els insolidaris com l' Ortega Smith que va anar a la reunió de Vox sabent-se possible infectat i va abraçar, repartir petons i donar la mà a tothom (Bolsonaro fa pocs dies va reunir una multitud sense cap mesura preventiva, els superhomes no les necessiten). També hi ha els madrilenys que van anar a la costa mediterrània o gallega o els barcelonins a la costa mediterrània o a la Cerdanya. No sabien que estaven ajudant a la propagació del virus a zones menys afectades?. I ara, ja en temps de confinament, hi ha els que busquen totes les justificacions possibles per no quedar-se a casa. Sembla que tenen síndrome de carrer i la casa se'ls fa petita. Potser és un bon moment per reflexionar per què no som més solidaris.

Hi ha també les persones solidàries, els estudiants de medicina que han fet grups de suport als sanitaris que estan esgotats, els veïns que van a veure les persones grans de la seva escala i els ofereixen ajuda, etc. Però també són solidaris tots els que han de treballar i fan be la seva feina seguint les normes, òbviament el personal sanitari però també els treballadors dels serveis que resten oberts. També els que teletreballen o els que estan de braços creuats (alguns amb seriosos problemes i dubtes sobre el seu futur) i simplement es queden a casa per evitar la propagació del virus.

També hi ha hagut qui ens posem enfront d'un mirall perquè reflexionem. Només dos exemples. David Trueba ha escrit un conte que els resumeixo. Imaginin que el virus no ataqués els africans i els europeus ens trobéssim amb una expansió molt ràpida del virus potser molts intentaríem passar a Àfrica i aleshores potser les mateixes barreres que avui posem als que volen venir a Europa ens impedirien sortir i allunyar-nos del virus. També m'ha agradat un whattsapp que mostra un nen que passa gana i diu «aquest és un virus conegut i del que es coneix l'antídot, el menjar». Són veus que ens situen davant de realitats que potser ens facin reflexionar sobre la nostra societat. També hi ha qui reflexiona sobre l'impacte econòmic, sobretot l'impacte sobre els més necessitats, per exemple, els que tenien contractes precaris que han sigut els primers a perdre la feina. Els recomano l'article d' Anton Costas a el Periódico de dissabte passat. Ens explica com podríem fer servir els problemes d'avui per millorar les coses. No actuar adequadament pot portar més desigualtat. I es queixa amb raó de la feble resposta europea. Potser ara seria un bon moment per avançar en la unitat europea amb una actuació conjunta més potent. Avui no entraré a valorar les importants mesures del Govern espanyol per pal·liar l'impacte, tindrem temps de comentar-les.

No voldria acabar sense un comentari sobre la monarquia. Si l'emèrit tenia crèdit per haver ajudat a portar la democràcia l'ha anat perdent amb la seva actuació. La declaració de Felip VI (igual que la de Jordi Pujol) són intents d'exculpar-se. En la declaració de Felip VI renunciant a l'herència, optimista com soc, hi veig dues coses positives: deixa clar (com sinó renuncia a l'herència?) que el rei emèrit té coses importants a amagar i entenc que li retira el sou però també la immunitat i això vol dir que el suprem podrà investigar-lo. Està be que la justícia s'ocupi del tema, de fet sembla que ja ha començat a fer-ho (la suïssa ja té el cas obert). Hi ha qui demana comissions parlamentàries d'investigació. Mai he cregut en l'efectivitat d'aquestes comissions (si no és per propaganda) per delictes econòmics i si no pensin en el resultat de la comissió sobre els Pujol.