24 de març de 2020
24.03.2020
Diari de Girona

Cartes

24.03.2020 | 00:55
Cartes

Captius i atrapats
a Lima, el Perú
giorgio magaldi GIRONA
Bon dia, som un grup format per 10 persones adultes. De Girona i Barcelona. Vàrem sortir de l'aeroport del Prat el 8 de març, i la previsió de tornada era per al 20 de març. Un viatge turístic.
Fa pocs dies, el president Vizcarra del Perú, davant de l'alarma generada pel Covid-19, decretà el tancament de les infraestructures de transport del país, en la seva totalitat. Ens trobem sense possibilitat de tornar, i estem en confinament a l'hotel Innside Lima Melia Miraflores.
Hem contactat amb el Consolat i l'Ambaixada espanyola de Lima, ja fa dies, i sí, bones paraules i esperances, però de fets, cap. I van passant els dies.
Per aquest motiu sol·licitem que vulguin donar difusió a la situació en què ens trobem, en el benentès que com a ciutadans espanyols considerem que una explicació clara per part de la representació diplomàtica dependent del Ministeri d'Exteriors d'Espa­nya tenim el dret d'exigir.
Finalment, demanem la vostra ajuda i col·laboració per a­con­seguir un eventual contacte amb el Govern espanyol que pugui garantir-nos la tornada a casa al més aviat possible.


Confinament
Iris Sala LLeal vilablareix
Confinament, recloure's dins d'uns límits. Potser ara ens adonem que així ens hem sentit tota la nostra vida. Ara que no podem sortir al carrer, no podem anar on volem, ni amb qui volem, ni decidir si podem anar aquí o allà, ara ens adonem que en el fons no és tan diferent de quan no ens limitaven des de fora. Ens pensem lliures de fer, de decidir, de triar cap on, i quan. Però són pensaments, només això. És la ment la que es creu que és lliure, pe­rò potser ara ens adonem que som presoners d'aquesta mateixa creença. En realitat és ella, la ment, la que ens té confinats a una realitat creada per ella mateixa. Vivim cor­rent, a la feina, a les obligacions, «sense temps». Sempre ens queixem que ens falten «hores». I ara? Què fem amb les hores que tenim? Ara no sabem què fer amb aquestes hores que la vida ens ha regalat, que tantes vegades hem desitjat, perquè resulta que ara «ens tenen confinats». No serà que som nosaltres sols els que ens confinem tota la vida, dins d'un joc, dins d'uns paràmetres, dins d'una màtrix, que ens hem cregut, i de què ens fa terror sortir? Som presoners de les nostres creences i limitacions. Som presoners de les nostres vides, de la nostra feina, de les nostres malalties, de les nostres pors, de les nostres obligacions (digues sacrificis), del nostre temps. Si per un instant em paro, no faig res, no dic res, tanco els ulls i només respiro, m'adono que potser no existeix res més en aquest moment. I en aquest instant és quan puc assaborir la veritable llibertat. El focus de l'atenció està fora del joc. Aquesta llibertat és la que hem de saber viure, dins o fora de la zona presonera de confort. Sortim de «casa», quedant-nos a ca­sa. I estarem preparats per sortir de «casa» i ser lliures, quan tornem a sortir de casa.


Covid-19
Josep Lluís López Zurita girona
A principi del mes de febrer de 2020 van començar a aparèixer les primeres notícies que ens explicaven que a través dels mercats d'abastaments de la zona de Wuhan a la Xina s'havia inciat la propagació d'un virus mortífer anomenat coronavirus que començava a causar un degoteig de morts en la població asiàtica. Els telenotícies ens mostraven els ciutadans de Wuhan caminat pels carrers amb mascareta sanitària. Les primeres informacions parlaven d'un possible origen del focus degut a l'ingesta de ratpenats. Per aquelles dates ningú es pensava que aquell brot s'escamparia amb la rapidesa que ho ha fet per tot el planeta sense respectar fronteres, estaments, ètnies ni religions. A dia d'avui tots els països han blindat les seves fronteres i han obligat la societat civil a confinar-se a casa per no continuar propagant el virus. Les ciutats s'han buidat, els comerços han tancat. És una situació inèdita. Amb tota probabilitat augmentaran la violència de gènere, els divorcis i els suïcidis, i per contra disminuirà la contaminació, els accidents de trànsit i la delinqüència. Faltarà avaluar les conseqüències econòmiques que tindrà tot això. Les borses mundials s'enfonsen als parquets. El preu del cru cotitza a la baixa. S'albiren acomiadaments massius i una fallida en el sistema productiu. En altres paraules, un apocalipsi zombi. Finalment hem arribat a esdevenir la societat distòpica que van imaginar Orwell i Huxley a meitat del segle passat i que Hollywood va reflectir a la gran pantalla en films com Brazil o 1984. Veurem com evoluciona tot plegat. Suposo que d'aquí a poques setmanes alguna multinacional farmacèutica a­con­seguirà sintetitzar un antídot contra el virus i es farà milionària.


Parèntesi dins la frenètica rutina diària
Laura Cid Plans Girona
Durant aquestes setmanes de confinament, no podem seguir amb el mateix ritme de vida que portàvem abans, ja que la situació ha canviat. Però això no vol dir que haguem de parar totalment la nostra activitat i estar-nos sense fer res, ja que seria contraproduent per a nosaltres i després del confinament ens seria molt més difícil tornar a la rutina.
Sí que és veritat que haver d'estar-nos a casa ens serveix a tots per passar més temps de qualitat amb la família, però també el confinament es pot arribar a convertir en la situació perfecta perquè aquell que ho vulgui pugui arribar a trobar el seu espai personal i dedicar-se una mica a ell mateix. Tots hauríem de poder fer un parèntesi dins la nostra frenètica rutina diària i parar a reflexionar.
Primer de tot, no em refereixo a reflexionar com ho fan alguns filòsofs, que divaguen sobre pre­gun­tes que no tenen resposta, o so­bre el sentit de la vida i de l'univers. Més aviat és tot al contrari, jo penso que hauríem de ser capaços de fer una anàlisi sobre la nostra vida en general, a grans trets, i veure si realment les accions que formen part del nostre dia a dia ens portaran o no allà on volem ar­­ribar. Si no es així, hem d'aprofitar aquest temps per començar a posar en pràctica petits hàbits; a­quells que sempre hem volgut adquirir, però que el dia a dia ens porta a desentendre'ns-en per falta de temps o força de voluntat. En aquest cas, és essencial no atabalar-se i començar a treballar amb aquells hàbits amb els quals ens vegem capaços de mantenir quan ja haguem tornat a la nostra rutina.
Però sobretot, fem el que fem, el més important és que durant aquestes setmanes no deixem mai de ser positius, perquè segur que ho podem aconseguir. Recordeu que un conjunt de petits canvis poden arribar a marcar grans deferències.


Roselles a l'hivern
Lola Arpa Vilallonga Peratallada
En els meus passejos habituals pel camp, un migdia, gairebé a 20 graus, enmig dels inusualment verds prats, vaig observar despuntar el vermell intens de les roselles. Si a l'hivern les temperatures són tan altes que ja floreixen les roselles, què serà de nosaltres quan arribi l'estiu?, em vaig preguntar.
No hem de permetre que altres problemes, també greus, ens facin oblidar les irreparables conseqüències que també el canvi climàtic suposarà per a la humanitat. Hem de seguir lluitant amb la mateixa intensitat. No podem defallir.


Horrors de guerra
Maria Rita Pagespetit Noguera Sant Hilari Sacalm
Milions de persones que tenen el mateix dret que nosaltres, a menjar, a viure amb dignitat, moren de fam i violència.
Què està passant al planeta Terra? No hi ha esperit de justícia ni solidaritat. Sols domina l'individualisme, la set de poder, de consumir, de reconeixement social.
Senyors polítics, economistes, amb sous esplèndids, dietes, cotxes, vacances, segones residències, pensions vitalícies, lluitant per aconseguir més i més, obviant les estadístiques de fam, persecucions i guerres.
Està en les seves mans erradicar aquestes greus mancances que pateix la major part de la població. Prenguin consciència per paliar tanta barbàrie, totalment desproveïda de valors ètics i morals.
Es parla de triomf en molts àmbits i certament existeixen tantíssimes entitats i persones dignes d'admiració i respecte, però no és suficient.
La fita més gran de tota la història només serà quan es guareixi l'últim ésser de la seva pobresa i falta de llibertat.
Narcisistes, deixin el fals victimisme i girin el cap enrere, per favor: veuran pasteres que solquen el Mediterrani i també milers de cadàvers que suren, tots ells germans nostres.
No hi ha prou cimeres polítiques, ni grans empreses que inverteixin als països menys desenvolupats, per evitar la immigració, sense practicar el neocolonialisme. Que abordin seriosament aquest terrible llast que portem dins les nostres consciències. La manca de voluntat i esforç, també responsabilitat de tots nosaltres, que potser, inconscientment, ens anem deshumanitzant. 


La UE no va bé
Josep M. Loste Romero portbou
Davant la monumental crisi sanitària, humanitària i de civilització que està patint el món i, principalment, Europa amb el «mortificador» Covid-19, la UE no hauria d'haver permès mai que es tanquessin les fronteres internes, tot «saltant pels aires» el tractat de Schengen, abans que les fronteres extracomunitàries.
Considero que aquesta feblesa de Brussel·les la pagarem cara en un futur immediat. Per altra banda, penso que també s'haurien de tancar immediatament les fronteres extracomunitàries marítimes i aèries.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook