Però dos sembla que sí fan primavera. No, no l'hem pas encetat amb bon peu, aquesta estació que acabem d'estrenar. De sobte, hem d'aguantar dues «corones» que ens estan fent mal, molt de mal a l'hora. Una, la del virus, sabem que la superarem aviat. Però de l'altra, la dels Borbons, no en tenim ni idea. I no sé pas quina ens perjudica més. Qui ho sap és Felip VI, perquè el virus, que està matant milers dels seus súbdits, tapa les vergonyes al seu pare i, al final, li permetrà seguir portant la «seva» corona. Amb prou feines se'n parla, però resulta que el rei emèrit ha cobrat una veritable fortuna dels seus amics àrabs, per «matxucar» els beneficis d'una empresa dels seus compatriotes espanyols. És ben bé que els diners no tenen ni bandera ni honor. I a sobre, en lloc de gastar-se els calers en senyores «del país» (mira que n'hi ha!), en regala la major part a la seva examant alemanya per tapar-li la boca. A qui estranya que no hi hagin mascaretes? I els dirigents polítics espanyols de qualsevol signe, què? Tot i omplint-se la boca de «democràcia» cada dia, en realitat se'ls passen amagant la brutícia que generen els seus monarques, perquè si no, no cobren. Això sí -res d'escoltar els científics per gestionar la crisi sanitària! Ells en saben més. És clar, si són els «elegits» per la corona!

De totes formes, la gestió de la crisi del Covid-19 demostra que Espanya segueix ancorada en el passat i que Pedro Sánchez no és més que un Quixot amb cos d'atleta. I pobre d'aquell que se surti del «guió», com ara el MHP Quim Torra, que fa molts dies que demana el confinament total de Catalunya per raons exclusivament mèdiques i que quan finalment ho ha fet a la BBC o a la UE ha estat devorat per «la caverna» com un traïdor a la pàtria! Però si els catalans l'han elegit democràticament per dirigir el país i amb plenes competències en sanitat! Tot i així, les rates li han sortit fins i tot de sota les pedres de La Moncloa i del Palau Reial per devorar-lo com a insolidari.

Ningú ja no dubta que el coronavirus deixarà una empremta inesborrable a les nostres memòries, a les nostres butxaques i a les nostres vides. Però ens recuperarem. No sabem pas quan, però ho farem. I alguna cosa haurem après, almenys nosaltres, el poble. Dues imatges que no se m'esborren dels ulls són les del president Pedro Sànchez i de la cancellera alemanya, Angela Merkel. Tots dos acabaven de reunir-se telemàticament amb els presidents o primers ministres de les seves autonomies/Länder i mentre el d'aquí donava comptes envoltat de militars i policies amb un to autoritari i d'«aquí mano jo», l'altre agraïa humilment tota la col·laboració i l'esperit constructiu dels seus dirigents regionals. Quina diferència!