25 de març de 2020
25.03.2020
Diari de Girona

Cartes

25.03.2020 | 00:44
Cartes

Carta oberta al
Sr. Josep Bargalló
Irene Tarrés Professora de llengua catalana i literatura. Banyoles
Benvolgut Sr. Josep Bargalló, conseller d'Educació,
La meva carta té a veure amb el darrer comunicat del Departament d'Educació, segons el qual les oposicions per al cos de docents de secundària s'intentaran fer amb el calendari previst. Des del meu punt de vista, aquesta decisió no té en compte l'estat excepcional que vivim, enmig d'una crisi sanitària, econòmica i social. La vida familiar i laboral, en aquests moments, és difícil de gestionar.
Sense intenció d'incomodar-lo, vull explicar-li, breument, la meva situació personal. Soc mare d'una família monoparental. Des de dissabte, tinc el meu fill de dos anys malalt, amb tos i febre, i encara no m'ha pogut atendre personalment cap professional per poder descartar el diagnòstic de Covid-2019, perquè el sistema sanitari està desbordat. Estem tots dos sols a casa, sense poder rebre la visita dels avis, que són població de risc. Em poso en la pell de professores i professors que tenen algun familiar hospitalitzat o fins i tot que ha traspassat a causa del coronavirus. Qui es pot plantejar presentar-se a unes oposicions d'aquí a dos mesos i mig, en una situació com aquesta?
Goso demanar-li un gest d'empatia vers els docents i, especialment, vers les persones en situació de vulnerabilitat, i que repensi aquesta decisió.


Si ho fem bé,
tot anirà bé
Elisabet Bertran Mazón GIRONA
El passat dia 22 de març bufava espelmes. Era el meu primer dia tancada a casa. Els dies anteriors els vaig dedicar a exercir la meva professió de metge al meu lloc de treball, tant de dia com de nit. La meva parella em va fer una foto bufant les espelmes mentre demanava un desig. Havia demanat festa l'endemà, dia 23, però ja els dies previs tot es va començar a tòrcer i vaig cancel·lar el dia de festa per anar a treballar. La situació es preveia cada cop pitjor.
Aquest dia 23, doncs, vaig anar a treballar. Aquell matí em vaig començar a trobar molt cansada i em feia mal tot el cos. Jo mateixa em donava ànims a seguir, dient-me que això seria degut al trasbals dels últims dies doblant guàrdies i reorganitzant agendes. En arribar a casa vaig començar a tenir tos.
Avui, des de casa i sense sortir-ne sota cap condició, miro aquella foto bufant espelmes i recordo que no vaig demanar cap desig. Les coses no passen quan es desitgen, sinó quan es fan com s'han de fer.


Una crida a cuinar
Carla Font Cardona GIRONA
Vivim en una època de canvis i de regeneració constant, on la majoria d'aspectes de la vida s'han vist renovats i transformats progressivament.
Una de les coses en les quals he notat un canvi més notori és en la cuina i aquest fet em provoca por. Amb l'avenç de les noves tecnologies demanar menjar a domicili està a l'abast d'un sol clic, i pots escollir en una àmplia varietat de restaurants i de plats. Aquestes facilitats, que semblen portar només beneficis, són, des del meu punt de vista, una clara amenaça a la cuina tradicional i al fet de cuinar a casa, una acció oblidada per molts. Les generacions que creixen, no sabran cuinar gairebé res i, aviat, els famosos macarrons de l'àvia passaran a la història.


Cruel i mediocre
Carles Mallart girona
Em truca un molt bon amic metge prestigiós de Figueres, la meva població de naixement, ell que segueix al peu del canó cada dia, festius inclosos, i m'explica una anècdota on jutgin vostès mateixos el nivell de crueltat i mediocritat que ha agafat a certes persones, si és que se'n pot dir persones.
El meu amic va anar a comprar pa al final de la rambla de Figueres. Hi havia unes deu persones esperant, ell també, i de cop i volta sona un mòbil d'un individu d'uns 40-45 anys d'edat doncs no era cap criatura, i al seu mòbil sona com a musiqueta de fons un tossir tot seguit i molt fort i continuat... Tothom astorat, dues persones marxen per la porta esverades, a altres se'ls posa cara de pànic, desconcert, nervis, angoixa, i al del mòbil no li passa res més per el cap que posar-se a riure pensant que feia gràcia.
Fins on hem arribat a jugar amb els nervis i la situació que vivim amb l'angoixa que estem pasaant tots, la manca de respecte. A la TV no parlen d'altra cosa, els hospitals plens, les UVIs insuficients, les famílies angoixades, milers d'empreses tancades, morts per centenars, greu incretesa per al futur de tots plegats, i un ximplet, perdonin l'expressió, ja en edat de tenir una mica de seny, grava al seu mòbil uns forts estossecs per donar a entendre que és un contagiat del famós «coronavirus».
La veritat, he quedat astorat quan m'ho ha explicat. Sort que això només és producte de la ment de quatre ximples, malalts, ja que, si no, n'hi hauria per llogar cadires, com es diu vulgarment. En fi, la ràbia se m'emporta. Com es pot viure d'esquenes a una realitat tan problemàtica com la que estem passant tots plegats. A vegades la realitat supera la ficció. Veure per creure.


Resposta al Sr. Buixeda de Sta. Pau
Carles Teixidor i Batlle girona
He llegit el seu escrit publicat en aquest diari el dilluns 23 , i tot i respectar la seva opinió, li haig de dir que estic en total desacord amb el que diu.
Si el Sr. Sánchez, president d'Espanya, hagués fet cas d'aplicar un tancament total com demana amb insistència el president de Catalunya, és a dir, el nostre president, a hores d'ara segurament hi hauria molts menys infectats i per suposat menys morts.
El Govern espanyol sempre vol monopolitzar-ho tot, de manera que no es pugui fer res sense el seu «permís», i així ens va, i si no, ho pregunti a l'alcalde d'Igualada, que els van decomissar 4.000 mascaretes per enviar-les a Madrid, o parli amb els responsables de qualsevol ajuntament o hospital de Catalunya, i veurà el tracte que rebem sistemàticament de Madrid.
Tot el material que comprem aquí a casa nostra ens és sistemàticament decomissat i enviat a Madrid. A tota Catalunya, tenim els hospitals col·lapsats i sense material per poder atendre els malalts del maleït coronavirus.
El que no entenc és que vostè digui que el president de la Generalitat no ho fa per a tots els catalans, i que té poca altura de mires... ha llegit vostè bé el seu propi escrit? (jo li aconsellaria que ho tornés a fer).
Quan el nostre president Torra, president dels catalans, avançant-se al greu problema de pandèmia que ens venia a sobre, demana tancament total de fronteres, el Sr. Sánchez, com que ho demana el president de Catalunya, ho obvia descaradament, i encara tenen la poca vergonya de dir que com sempre desobeeix les «ordres» de Madrid.
A qui creu que el president de Catalunya vol beneficiar? Crec que és molt obvi i no cal ser gairet llest per pensar que vol beneficiar els ciutadans de Catalunya.
Una pregunta... Està vostè al dia de les notícies? Crec que ho hauria de fer, i posar-se al dia de les molt males notícies que hora a hora ens van arribant de tot el món.
A hores d'ara diversos presidents d'altres autonomies estan demanant el total confinament de la seva gent, els països europeus estan tancant totes les fronteres, aeroports, ports, trens, etc, i confinant la gent, i el Sr. Sánchez... «no sabe, no contesta». A què espera?
Malauradament, Espanya ja és la segona nació amb més morts! I continuem sense pendre mesures dràstiques, que segur que acabaran fent en pocs dies.
Aquí ho deixo.


Benvolgut papa Francesc
Mateu Frigoler Teixidor Canet d'Adri
He llegit amb ràbia i molta indignació el seu decret de la Penitènciaria Apostòlica, en el qual queden perdonats tots els pecats dels «creients» que agafin el coronavirus i morin. Tots cap al Cel, assassins, capellanots violadors, dictadors genocides, etc.
I jo que em pensava que era tan difícil entrar a la Glòria Celestial, i ho dic per experiència, quan a la platja de la Conca vaig estar uns minuts ofegat, més ben dit mort, si no hagués estat per l'ajuda d'un metge holandès.
Recordo com si fos ara que amb pocs segons vaig estar amb sant Pere a la porta del Cel. Aquest amb molta mala llet i cargolant-se la barba em va dir «cap a baix». Jo, un jovenet de 15 anys que anava cada diumenge a missa, batejat i confirmat. Quins pecats havia fet? Tocar una mica els pits per sobre la roba i algun petó a una noieta. Doncs només per això no podia entrar, suposo que el càstig no era l'infern, sinó com els nostres presos polítics, passar primer una temporada a la presó preventiva del Purgatori.
Doncs ara resulta que a tota la vostra banda de capellanots violadors que han malmès la joventut i la vida de milers de joves, en el cas de morir amb aquest virus, sant Pere els faria reverències per entrar al Cel. També tots els polítics corruptes i assassins, dictadors genocides com el sirià que, encara ara, amb el beneplàcit de les Nacions Unides i tota mena d'Organismes Internacionals, segueix exterminant tot un poble, si tingués la sort de morir del virus, seria, segons el vostre decret, un altre sant al Cel.
Molt malament, papa Francesc, el que havíeu de fer en aquests moments de tanta desgràcia i desesperació és obrir les arques del Vaticà i començar a adquirir i repartir tota mena de mitjans per salvar vides. El Cel pot esperar, però el sofriment de milions de persones arreu del món no admet cap demora. Unes arques vaticanes encara plenes dels lingots d'or que varen aportar centenars de jueus per aconseguir refugi dintre el recinte vaticà.
Ara és l'hora, papa Francesc, podeu triar, i per això faré servir els collons del president Torra, podeu ésser un Papa de collons o un collons de Papa, i us ho diré amb la vostra llengua, la de «los conquistadores españoles», «Obras son amores, y no buenas razones».

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook