Anglès, la trucada del 24 de març

del 2015

pere espinet coll ExAlcalde d'Anglès

El Grup Municipal P.A.U, l'equip de Govern a l'Ajuntament d'Anglès, estàvem reunits per tal de programar les tasques del dia a dia, però malauradament tot es va estroncar quan diverses trucades ens varen notificar la tragèdia del vol d'un Airbus A320 de la companya Germanwings que s'havia estavellat als Alps francesos. Hi varen morir 149 persones, 10 d'elles de les comarques gironines, si mal no recordo de pobles com Amer, Anglès, Banyoles, Olot, Sant Gregori, Porqueres i Girona.

Dies posteriors a l'accident, en molts municipis on vivien de les víctimes, els ajuntaments, institucions i veïns varen fer actes de suport.

El període de temps transcorregut entre el 24 de març fins a finals de maig, que és quan la Fiscalia de Marsella va donar permís per tal que els cossos fossin repatriats, els familiars i amics de ben segur que deurien passar per un autèntic Via Crucis.

No entraré a debatre sobre les normatives aeronàutiques, ja que això no em correspon, però deixeu-me dir que potser hauria canviat tot, però malauradament les coses són així.

Les seves absències entre nosaltres ens han deixat un buit difícil d'afrontar però que caldrà superar, sobretot als familiars i als que hi teníem una estreta i amigable relació, però deixeu-me dir que ells-elles estan entre nosaltres, mostra d'això la podem trobar en un programa de TV3 quan un pare d'una de les víctimes deia «cada vegada que estic a la sala d'estar les llums s'obren i s'apaguen».

Malauradament, a causa de la trucada d'aquell 24 de març el sentit de la vida i el perquè de les coses ens han fet reflexionar a molts.

Què passarà amb

el petit comerç

josep m roura coll girona

Per manament governamental un munt de botigues, petits comerços, bars, restaurants, etc. estan tancats amb data incerta de reobertura. Petit comerç que en condicions normals té feina a sobreviure, i ara sense poder treballar, com volen els que manen que es pugui pagar autònoms, lloguers, hipoteques, SS dels treballadors, sous, aigua, electricitat, proveïdors... Molt parlar de dos-cents mil millions en ajudes pero ningú n'ha vist cap. Ni els polítics ni cambres de comerç no han dit ni piu, nomes FOEG. Molta gent s'arruïnarà, i com que deixarà de pagar arrossegarà altres petites empreses. Seria el moment que algú fes alguna cosa. No n'hi ha prou de dir que s'ha d'ajudar el petit comerç. S'ha de fer.

Serenitat i silenci:

un canvi real?

Xavier Serra Besalú girona

Segurament us hi haureu fixat, com jo: estem vivint uns dies de confinament en un serè silenci (alguna cançó, i poc més): aquesta situació, en època de crisi, ¿podria comportar modificacions conductuals de més durada?

Què canviarà quan haguem guanyat aquesta batalla contingent contra aquest virus?

De ben segur, se m'acudeixen tres coses: a) es confirma que les tecnologies digitals -ben emprades- faciliten de debò les relacions; b) descobrim que tots -o quasi tots- sabem ser al nostre lloc quan cal: no som pas tan «dolents» (oi, senyors anticatalans?); i c) si ens torna a succeir, ja disposem de certa «saviesa» -un «know how»- que dona l'experiència.

Enmig del dolor i la incertesa, tot és a fi de bé.

Coronavirus,

ratpenats i medi ambient

Josep Maria Rodríguez Garcia banyoles.

Aquests dies vaig veient als diversos mitjans de comunicació que es fa molt d'èmfasi en les qüestions sanitàries i en els problemes econòmics que ja tenim aquí i els que ens venen a sobre; però, per contra, quedo sorprès i molt preocupat perquè, al meu entendre, es parla molt poc de l'origen de la qüestió, de l'enorme problema mediambiental global que ens ha portat a la situació actual.

Ens podem imaginar que poc temps després d'aquesta pandèmia aparegui un covid-20 o un covid-21. Sembla ser que és el més probable. Ens podem imaginar les repercussions econòmiques que podria tenir? Potser la destrucció total de la nostra societat tal com l'entenem ara? Molts científics alerten que si no fem canvis molt profunds en el pla mediambiental global aquestes pandèmies s'aniran repetint cíclicament. Aquests canvis inclouen la no invasió dels boscos tropicals i altres hàbitats naturals, no continuar amb la destrucció de la diversitat tal com està succeint ara, canvis dràstics en l'agricultura i ramaderia intensives, mesures radicals per aturar el canvi climàtic, etc.

Resumint molt, la situació es podria explicar amb aquesta frase de David Quammen: «Envaïm boscos tropicals i altres llocs salvatges on viuen animals i plantes i amb ells molts virus desconeguts. Tallem arbres, matem o tanquem en gàbies els animals i els enviem als mercats, i quan ho fem, els virus busquen un nou amfitrió... i aquests som nosaltres».

Crec que és absolutament necessari que els mitjans ens parlin també de tot això. Com abans ens mentalitzem tots plegats, abans podrem trobar solucions.