Ens salvarà La Caixa, com sempre. Totes les crítiques, tots els menyspreus, totes les acusacions de les pitjors mentides. Però ens tornarà a salvar La Caixa, amb l'institut Irsi, dirigit pel doctor Bonaventura Clotet, que és a poques setmanes de trobar el fàrmac o còctel de fàrmacs que ens permeti de derrotar el coronavirus abans no disposem la vacuna. Ens salvarà La Caixa, del coronavirus i dels problemes que tinguem com a conseqüència d'haver aturat el món un mes llarg, com a molt dos, i quan no sàpigues què fer, aniràs a La Caixa i et deixaran els diners. De vegades som suspicaços amb La Caixa, i no entenc per què, si sempre ens ha salvat.
No sé si algun regidor de la CUP o de Podem ens ha salvat mai d'alguna cosa. A mi i a la meva família, segur que no. Tampoc els recordo ajudant en les grans crisis. Ni els recordo pagant recerques científiques, o patrocinant beques per als estudiants amb menys recursos. No els he vist mai allà on una mà generosa ha fet falta. Em sorprèn, tot i que no m'hauria de sorprendre, perquè hauria d'estar ja avesat a com és l'esquerra. Em sorprèn d'on treuen el nervi per ser tan valents a l'hora de donar lliçons, amb el seu inexistent full de serveis.
Aquests dies hem assistit a un fals debat que oposava la salut a l'economia. Ahir, Nina Saló, en aquest mateix diari, es feia ressò en una seva informació de la pregunta que es feia un obrer de la construcció: «Què passa si parem? Que lliurarem els pisos més tard? És més important fer el lliurament a temps que la nostra salut?». És una pregunta feta des de la bona fe, i des de la comprensible angoixa, però també des de la ignorància, i no una ignorància de la cultura general que jo atribueixi cruelment a persones a qui els suposo poca formació per raó del seu ofici, sinó una ignorància molt més alarmant i directa que té a veure amb totes la classe de patiment, físic i moral, que aquest home experimentarà si deixa de treballar. Algú hauria d'explicar-li a aquest obrer, i a tots els obrers del món, i a tots els funcionaris i periodistes -als empresaris no cal, prou que ho saben- que precisament perquè la seva salut és important, i la dels seus fills, és fonamental que els pisos es construeixin i es lliurin, que els diaris es venguin, que les empreses es posin de nou a funcionar tan aviat com el perill més imminent desaparegui: que desapareixerà aviat, precisament perquè el doctor Clotet i el seu magnífic equip d'investigadors no es pregunten si és més important trobar els fàrmacs a temps que la seva salut.
La Caixa ens salvarà com sempre. És a dir: els diners. No ens salvarà l'esquerra, ni molt menys l'extrema esquerra. Ens salvarà La Caixa amb el doctor Clotet al capdavant, i el seu institut que fa vint anys que realitza estudis capdavanters per curar la sida i d'altres malalties infeccioses, amb la també inestimable ajuda econòmica de Grífols; ens salvarà La Caixa amb les tasques benèfiques de la seva Fundació, que a banda de la investigació mèdica i científica, inverteix en centenars de programes d'inclusió social; i ens salvarà La Caixa com a entitat financera, revitalitzant l'economia i ajudant els seus clients a superar les nefastes conseqüències d'aquesta aturada. Hauríem d'aprendre la lliçó d'una vegada, i entendre que l'economia és al centre de les nostres vides, i no pas la nostra enemiga, i que les entitats financeres, de l'única cosa que són sospitoses, és d'ajudar-nos a arribar allà on nosaltres no arribem.
Si volem de veritat vetllar per la nostra salut, la qual cosa em sembla molt bé, hem de recordar que la temporada passada, la 2018-2019, la grip ordinària va matar a Espanya 6.500 persones, i que molt pocs ens vam vacunar. Hauríem de canviar d'actitud. També hauríem de recordar de rentar-nos les mans abans de dinar i en general sempre que tornem del carrer, a casa o al lloc de feina. I el que sobretot hauríem de fer és confiar en la intel·ligència i no en el ressentiment a l'hora de votar, deixar de tenir absurds recels de les persones i entitats que ens ajuden -La Caixa és la primera entitat financera d'Espanya en nombre d'oficines, empleats i clients i la segona fundació d'Europa- i malfiar-nos en canvi molt més dels venedors de pòcimes i dels sinistres profetes de les ideologies més sanguinàries de la Història que no només no ens han ajudat a resoldre cap problema sinó que ens n'han creat uns quants, i de força greus. El confinament servirà, però és la solució més primitiva, més elemental, més bàsica. El que ens salvarà són els diners, la ciència, el doctor Clotet i el seu equip, el progrés de la Humanitat, l'economia de mercat, el nostre estil de vida lliure que ens permetrà com sempre sobreposar-nos a la calamitat i a les limitacions, que tan cares ens surten, dels qui, tot això, no hi ha manera que ho entenguin.
