Fa uns dies llegia com qui va ser magnífic jugador del Barça, Ronaldinho, entrava a la presó; un més de la ja llarga llista d'il·lustres esportistes que ho van ser tot i van acabar en el no-res, asseguts davant la justícia. Joan Carles, el Rei emèrit, no seguirà aquest mateix camí, ja que la seva fortuna d'irregular procedència i delictiva condició tributària s'oculta en un paradís fiscal, mentre que la seva responsabilitat personal apareix blindada després d'una inviolabilitat règia mal entesa. No obstant això, el seu crèdit i respecte guanyats durant la Transició s'han anat diluint amb gran celeritat, d'ensopegada en ensopegada, fins a acabar per terra després de la deshonra pública signada pel seu propi fill. La corona pot ser d'or, però els peus sempre són de fang.

El rei Felip VI, molt al seu pesar, s'està especialitzant en desfer-se de la Família Reial, primer la seva germana i ara el seu pare, per mantenir al seu cap la corona. Està bé que declari l'estat d'alarma en la seva pròpia Casa i prengui dràstiques mesures, però, com el Govern amb el coronavirus, les adopta tard. Si fa almenys un any que va tenir coneixement de les tèrboles maniobres financeres de Joan Carles i va anar al notari per renunciar a una herència d'origen il·lícit (renúncia anticipada que, d'altra banda, és nul·la), havia de fer-ho públic en aquell moment, sense esperar que un diari anglès revelés l'assumpte. El mateix passa amb l'abrupta retirada ara i no abans de la suculenta assignació de la Casa Reial al Rei emèrit. Aquestes mesures no es perceben com a actes exemplars, sinó com a llast que es llança per mantenir a flotació una monarquia que antany navegava feliç a bord de iots de premonitoris noms, «Bribón» i «Fortuna». La transparència perd eficàcia i credibilitat si és falsament d'ofici i fora de temps.

Quan passi la crisi del covid-19, sens dubte, s'investigarà el coronavirus i més val per a la democràcia que ho facin les Corts i el poder judicial i no només els mitjans de comunicació. Per la seva banda, més val per a la monarquia ser plenament transparent i exemplar perquè, en cas contrari, la famosa pregunta d' Ortega i Gasset « delenda est monarchia?» (Cal destruir la monarquia?) tindrà fàcil resposta: no, la monarquia es destrueix sola.