Hi ha alguna cosa més indecent que algú que s'aprofiti de la situació actual per fer propaganda del seu llibre? Només una: que aquest algú sigui president de la Generalitat. El gran problema de Catalunya és que durant anys hem estat acostumats que nomenaven per ocupar alts càrrecs a qualsevol, era només un premi o la devolució d'un favor, no calia que qui ocupés llocs de responsabilitat fos ni intel·ligent ni responsable ni capacitat, perquè la seva única feina era cobrar a final de mes. Eren unes vacances pagades i molt ben pagades, el país ja funcionava pel seu compte. D'aquesta manera potser un dia fins i tot nosaltres o un nostre familiar seria conseller, qui sap si president. Però en aquestes, ha arribat el dia que es requerien polítics de talla per fer front a un problema seriós, hem mirat què teníem, i ens hem trobat consellers com la Budó, la Vergés o en Buch -que més que a quedar-se confinats, al que convida la sola visió és a arrencar a córrer i no parar fins a Tahití-, i per sobre d'ells, Presidentorra. El qual, per si no fos suficient el pànic que els catalans pateixen en adonar-se -en bona hora- que potser ni conselleries ni presidència no haurien de ser un regal als amics, es dedica a dir-nos que, ja que no podem sortir de casa, aprofitem per llegir El quadern suís, obra que va engiponar ell mateix. Per animar-nos a llegir-lo, ens remarca que és gratis, cosa que a mi més aviat em retrau, perquè només estaria disposat a llegir tal cosa si em paguessin. Gratis, ni borratxo.

Imaginen en Churchill, en ple blitz, recomanant als anglesos que aprofitessin les hores que passaven als refugis per llegir El meu viatge per Àfrica, que havia escrit ell anys abans? Presidentorra sí, que se l'imagina, i aquí el tenim, recomanant en plena pandèmia El quadern suís, el seu dietari a Suïssa. Si Churchill prometia als seus compatriotes sang, suor i llàgrimes, Presidentorra fent-se publicitat, resumeix les tres promeses en una de sola: als catalans els ve suor freda, ploren d'impotència i es volen tallar les venes, de vergonya en comprovar a qui els han col·locat de President.

El llibre tracta de la vida grisa que porta un gris empleat d'una grisa companyia d'assegurances en la grisa Suïssa, narrada pel seu prop protagonista, un gris escriptor a qui l'atzar convertirà en gris president de la Generalitat. Amb tanta grisor, és natural que Presidentorra aprofiti les desgràcies dels seus ciutadans per intentar que el llegeixin, i si no fos que algú li va dir -davant la seva incredulitat- que el nom de El quadern gris ja estava agafat, així l'hauria titulat. Explica coses tan apassionants com que a Suïssa hi ha vaques de 700 quilos, que no hi ha res més cosmopolita que un esbart dansaire i -quan els seus fills s'ho passen malament estudiant anglès- que «estic content que tothom pateixi una mica, en aquesta família», sadisme que, satisfet ja en la pròpia família, fa avui extensiu a tots els catalans, als quals ens deu imaginar parents seus, almenys parents polítics. També assegura que no havia fet mai feina més inútil que la que du a terme a Winterthur, però ho diu perquè encara no havia exercit de president.

Si en temps de confinament Pornhub ofereix gratis els seus continguts, lògic és que Presidentorra, el més obscè, immoral, indecent, impúdic i pornogràfic en aprofitar aquests moments per fer publicitat del seu llibre, l'ofereixi també de franc.