Un amic que professionalment es dedica al ram de la fusta em va dir ja fa alguns anys: «Fabriquen portes només els xinesos, quan ells les necessitin no hi haurà ningú aquí que les sàpiga fer». Ha arribat el dia. Com és possible que en tot el regne d'Espanya no sigui possible en dos dies posar línies de fabricació robotitzades a fer milions de mascaretes? És inexcusable. A Sabadell l'any 1936 una gran part de la indústria del metall es va convertir en indústria de guerra en un mes, passaven de fabricar telers per a la indústria tèxtil a fer granades de mà. No hi havia tants enginyers, ni Internet. Potser els Ministeris i Departaments de la Generalitat han d'entendre que cal pagar a partir d'ara les mascaretes i respiradors una mica més cars però produïts aquí. Caldria fer una gran llista de totes aquestes coses i considerar una gran part de la indústria com a indústria estratègica.

Una cosa és predicar l'autarquia com van fer els feixistes espanyols, l'altra és ser passerells i no tenir el país preparat per als imprevistos. Centralitzar les comandes, com va voler fer en primera instància el Ministeri de Sanitat espanyol, és una insensatesa. Al final cada autonomia s'ha hagut d'espavilar. Però tothom s'ha dirigit al mercat internacional. Quan ja la pandèmia té llarga trajectòria la UE s'ha despertat i diu que també comprarà coses a la Xina. Per això volem una UE?

Per què el teixit industrial espanyol i català ha estat tan poc a l'altura? En primer lloc perquè els seus dirigents estan formats en escoles de negocis que eduquen en l'egoisme i l'afany de lucre com a únic valor. Quan, tard, s'han adonat que no hi ha afany de lucre sense gent que compri, llavors, alguns han reaccionat. I en general han estat més els treballadors de grans empreses que tenen personal molt format tecnològicament i amb valors qui ho ha tirat endavant. El problema és que els governs no s'han atrevit a col·lectivitzar provisionalment empreses i redireccionar la seva producció per por a ser titllats de comunistes. I fem el ridícul intentant comprar a fora. Ara sí que ens surt car! Ens fan pagar el preu que volen! A més ha arribat l'hora d'acabar amb el «Just in Time», és a dir, un sistema demencial sense magatzems, sense preveure ensurts provinents de l'atzar i de la mateixa condició humana.

Hem après que els aliments que mengem són els produïts al quilòmetre zero. Per raons sanitàries, per raons ecològiques, per gust i per racionalitat. Doncs cal començar a pensar en la producció industrial també en clau de quilòmetre zero. Cal que siguem molt més sobirans i equilibrats. L'aigua, l'electricitat, els proveïdors d'Internet, els cotxes, la major part d'aparells dels hospitals... No cal saber fer un coet que vagi a Mart, però que Catalunya no sigui capaç de fabricar mascaretes i respiradors, és un fracàs absolut. Ens ho hem de fer mirar. N'aprendrem?