Cartes

M. Dolors Ramió Ruhi | Quart

El passat 18 de març el meu marit, Josep Bech, ens va deixar estant ingresat a la 818 de l'hospital J. Trueta. Vull deixar constància de la professionalitat i humanitat de tot el personal que varen assistir el meu marit, en tot moment va rebre assistència i valoro al màxim la part humana. Són moments molt complicats per a tothom però principalment per a tots aquests professionals. Com us vaig dir, a mi m'han dit que els Àngels són al Cel, però jo puc dir que he conegut als àngels a l'hospital J. Trueta. Moltes gràcies. Sempre sereu ben rebuts a casa d'en Josep (epd), a Quart.

Orgull sanitari

Josep Maria Bosch | Perruquer de Figueres

A la vida, tots hem tingut alguna oportunitat per aprendre a valorar la professionalitat i dedicació d'aquells que han sentit la vocació de treballar per la nostra salut. Però mai ens havíem sentit tan febles com a col·lectiu. Soc figuerenc de soca-rel i tot i que, de moment, no sembla que el COVID-19 m'hagi enxampat, fa temps que la meva salut ha decidit donar-me petits ensurts de tant en tant. No és res greu, però visito els metges més sovint del que a mi mateix m'agradaria. I fa temps que vaig decidir confiar plenament en la sanitat pública, tot i les restriccions que ha patit d'ençà les retallades i els problemes econòmics del nostre petit país. És per això que ara, quan aquells problemes semblen llunyans i petits davant la pandèmia global que patim, vull donar les gràcies a tot el col·lectiu de professionals de l'hospital de Figueres -des de la direcció fins al departament de neteja i manteniment, per haver mantingut tothora els més alts estàndards d'atenció al pacient - i a tots els nivells. En un moment en què el seu sacrifici arriba al límit d'allò que hom pot suportar, vull deixar el meu testimoni d'haver gaudit sempre d'un tracte extraordinari, sense importar si em cuidaven ingressat a planta o m'atenien a l'Hospital de Dia. Sempre m'han donat confiança tots -els metges i les metgesses, les infermeres i els infermers, recepcionistes, cuidador/es, tots. I el que és més important: sempre han acabat fent alguna cosa que em feia sentir molt millor de com havia arribat. Figueres és la capital de l'Alt Empordà, capital del surrealisme mundial i, gràcies a tots vosaltres, també és la capital de la bona salut per a tots els que vivim sota el mantol de la tramuntana! Visca Catalunya, Visca Dalí i Visca Figueres i el seu Hospital!

Tinc unes preguntes

Marga Vilà | Banyoles

No soc periodista. No puc enviar preguntes a les rodes de premsa que s'estan fent aquests dies però en tinc unes quantes; van adreçades a les «autoritats» del Gobierno de España. Per què es prioritza l'economia a la vida de les persones? Per què no es va actuar abans veient què passava a la Xina i a Itàlia? Per què no es va confinar Madrid des del primer moment? Per què la gestió de la crisi continua centralitzada si l'ineficàcia del Gobierno està sobradament demostrada? Per què el Gobierno no permet el confinament total de la conca d'Òdena? Per què els polítics i banquers, entre altres rics, no s'abaixen els sous per ajudar econòmicament ja que se'ns demana «solidaridad» i diuen «que todos somos iguales»? Com és que en àmbit global no hi ha confiança cap a l'Estat espanyol i les vendes de material sanitari van cap a altres països tot i que el Gobierno afirma que té una comanda feta des de fa dues setmanes? Per què el senyor Sánchez fa dues setmanes que no canvia el discurs i es repeteix com un lloro?

Si aquesta crisi se soluciona, no serà gràcies al Gobierno ni a les grans empreses, si això se soluciona serà gràcies a tot el personal sanitari que es deixa la pell cada dia i a les aportacions anònimes i esforços que està fent la ciutadania davant la ineficàcia del Gobierno.

I ara què? I el curs escolar?

Enric Guardiola | Besalú

Avui, dijous, és el dia que va començar el confinament de les escoles. Fa, just, dues setmanes! Un temps que ens ha forçat a aprendre un nou viure. Un viure mai tastat i que ens ha calgut aprendre'l. Aprendre. Quin mot més bonic!

Estic segur que aquesta -entenc que les situacions poden ser diferents- ens ha de servir, justament, per quedar-nos a casa i aprendre. Vivíem en un món vertiginós que no ens deixava espai a res i criticat per retallar-nos el poder fer. Ara podem fer! I és en aquest aprendre a fer on ens cal destapar la vàlua del confinament.

Plorar, escriure, cuinar, llegir, observar, escoltar, patir, somriure... són accions que s'han endinsat a les llars per gaudir-les amb tota profunditat. Fins al moll de l'os! Ens queixàvem del temps i, ara, és el que ens permet deixar la superficialitat per saber-hi trobar essència. Un confinament amb essènia! Fantàstic!

Aire nou. Refinat. Alenades que ens han de fer créixer a tots. Com a escola. Com a país. Com a societat. Nous projectes, noves maneres de pensar i de fer, noves realitats... Renovar aquell món mentider que, fins fa quatre diades, ens embolcallava.

I ara què? I el curs escolar ? Mireu, us enraonava del mot aprendre. No penseu que els vostres fills hauran après més d'aquesta experiència compartida que de l'exercici 17 on calia treballar el diftong? No considereu que recordaran més els moments viscuts que no els complements indirectes? ...? No en tinc dubte!

Vivim i gaudim el confinament com una experiència única. Com un temps d'aprendre, d'educar, de compartir i d'estar junts, doncs, serà en aquest espai i temps on el vostre fill, i tots els pares, haurem aconseguit les millors notes. Ah, i lògicament, no repetirem curs !