Confessió de part: aquest article anava a titular-se «No és hora de criticar». Les andanades de l'oposició contra el Govern semblaven prematures. No perquè no tinguessin fonament, atès que la submissió documentada de l'executiu al 8-M i a La Lliga li causarà maldecaps en el moment oportú. La meva anàlisi estratègica anava a basar-se en Napoleó, quan recordava que mai cal distreure l'enemic que s'està autodestruint. No es tractava d'anul·lar l'atac sinó de constatar que els milers de víctimes, en una carnisseria sense parangó ara mateix en tot el planeta, exercien una oposició difícil d'igualar. Cap querella ni interpel·lació parlamentària podia superar al pes en brut de l'estadística, per molt que l'hagin manipulat.
Les circumstàncies s'han modificat substancialment. Aquest article passa a titular-se «S'aixeca la veda política del virus» perquè la sarsuela dels tests ràpids fraudulents comprats a la Xina, i que desautoritza fins i tot l'ambaixada d'aquest país, mostren un Govern que no només està disposat a enganyar-se a si mateix, sinó que ha saltat de la responsabilitat a la culpa. Ni tan sols la mortaldat causada pel coronavirus autoritza a postergar la identificació i erradicació immediata dels alts càrrecs que han avalat una compravenda de cartell. I vulgui el déu dels microorganismes que no apareguin els intermediaris o corinnos de costum en la història recent.
La llàstima avui no és que l'oposició deixi de donar suport a un Govern que exigeix més distanciament que el coronavirus. Al contrari, el país ha de lamentar que la dreta tingui una qualitat equiparable a l'esquerra al poder. I entre totes les casualitats que obliguen a desconfiar del Govern enmig de la catàstrofe, és curiós que els tests de la ferralla anessin a detectar únicament una tercera part dels casos reals, com es volia demostrar.
