30 de març de 2020
30.03.2020
Diari de Girona

Cartes

30.03.2020 | 06:00

Estat de guerra vírica
Maria Salip Calvó girona
Estem patint una guerra amb un enemic invisible que ningú podia imaginar ni tampoc sabem quan acabarà. Mata i fa patir moltes persones, pero també està matant la nostra economia. Moltes empreses no podran suportar-ho i desapareixeran, per tant l'atur augmentarà enormement. Davant aquest panorama, crec que els polítics de torn, que han comès molts i greus errors en el maneig d'aquesta crisi, estan obligats per decència a posar a disposició dels ciutadans almenys la meitat del seu sou, que supera en escreix el de qualsevol treballador. Ara, per fer front a la manca de material sanitari i de sanitaris, i després per la misèria econòmica que ens tocarà viure. Caldria també que el Sr. Sánchez fes desaparèixer la meitat de ministeris que s'ha tret de la màniga sense cap necessitat així com fer desaparèixer el Senat i el Consell d'Estat, totalment innecesaris.
Caldria que als lladres que han robat a mans plenes com Urdangarin, la familia Pujol, Millet, l'exrei Joan Carles, etc. etc. se'ls fes tornar els calés, cosa lògica, que ajudaria a superar aquesta crisi. Aquesta pandèmia potser ens ajudarà a reflexionar sobre la nostra fragillitat, ignorància, feblesa. Pensàvem ser déus i hem deixat de banda el vertader Déu, que és el camí, la veritat, la Vida i el vertader Amor. L'únic que pot donar sentit al sofriment.


La felicitat rere
les pantalles
Mireia Pagès Farró girona
És indiscutible l'avanç a escala mundial que han generat les nostres tecnologies, fins a arribar al cim de la piràmide social. Són qui tenen més poder, certament, ja que governen en un món on els humans esdevenen titelles d'aquesta tecnologia tan contínuament anhelada.
Les pantalles ens poden connectar a les persones, definitivament. Ara bé, d'una manera irreal, ja que malgrat la seva intel·ligència no són capaces de transmetre el que una persona pot arribar a sentir quan entra en contacte amb una altra, cara a cara. Personalment, crec que és bàsic en la felicitat d'una persona poder entrar en contacte amb els ulls d'una altra, conèixer-li les seves expressions, els seus gestos, els seus tics, el color de la seva veu, el tacte de les seves mans, l'olor del seu cos i la raó del seu somriure. Totes aquestes dimensions, per a mi són essencials per poder connectar amb una persona. A mi una pantalla no em concep cap d'aquestes relíquies de la vida. No sé si soc l'única. Pensa-hi.


La ciutat és buida
Lluís Torner i Callicó girona
D'ençà de la meva naixença, / ara farà setanta-nou anys, / mai he vist els carrers de Girona / tan buits, sense gent passejant. // Tant on vaig néixer, Sant Agustí, / el Mercadal, el meu barri antic, / la Rambla, el passeig gironí / com la Devesa, a on ara visc. // Entre molts altres llocs de la ciutat, / que sempre estan a vessar, de gent, / avui se'ls veu tristos i desolats, / com si hagués passat algun mal vent. // Als gironins de tota la vida, / la visió ens sembla un malson, / talment tenir l'ànima dormida, / o si voleu, al·lucinacions. // A les i els que ja no som joves, / mai ens haguéssim pogut imaginar // aquesta impressió que causa / contemplar la buidor de la ciutat. // Aquest tema del coronavirus,/ escampat a escala mundial, / amb els seus efectes agressius, / és el que té la culpa d'aquest mal. // La contaminació és alta, / i s'encomana amb facilitat, / per això cal romandre a casa, / per evitar el nombre d'afectats. // La gent està molt preocupada, / el mal ataca a traïció, / la salut està amenaçada, / i no hi ha un ver aturador. // És com una lluita solapada,/que no saps on s'amaga l'enemic, / i com que no ens dona la cara, / posa difícil d'evitar el risc. // Però amb l'ajut de la medicina, / i els excel·lents professionals, / amb tota la gent que els ajuda, / obtindrem la victòria final.


Què passa amb el correu postal ?
Josep M. Loste Portbou
Què succeeix amb el correu postal? En el meu cas, a Portbou, no he rebut cap carta ni cap factura de subministraments d'ençà de fa gairebé dues setmanes. Caldria saber, voldria saber, si és un problema general de l'Estat espanyol, de Catalunya, de Girona, de l'Alt Empordà, de Portbou, o en uns llocs va bé i en d'altres, no? Cal tenir present que a les Oficines Tècniques, per exemple a Llançà, Figueres, Roses, Girona, l'horari s'ha reduït. Ara treballen de 9.30 h a 12.30 h, però tenen l'obligació de repartir l'anomenat servei bàsic, en el qual s'inclouen les cartes.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook