30 de març de 2020
30.03.2020
Diari de Girona

Diari d'un confinat (2)

30.03.2020 | 06:00

Segueixo escrivint des de l'Empordà. Confinat. Atordit per tantes notícies dolentes alhora que rendint homenatge constant a tanta gent que fa el bé. Sense ells, arribaríem a deshumanitzar-nos.

I.- Mentre un cafre, Joan Coma, regidor de la CUP a Vic, ens demana que «si veiem l'exèrcit, abracem-los, tossint-los a la cara. Potser així se'n van d'aquí i no tornen més», seguint els no exemplars discursos del vicari Torra i del seu escolanet Buch, mucha planta y poca uva ambdós, diverses patrulles de l'Ertzaintza homenatgen la Guàrdia Civil de Vitòria després de morir un tercer agent pel coronavirus d'aquest reconegut –almenys per mi– cos de policia militaritzada. Aquest és un model de companyerisme i de solidaritat inexportable lamentable a la Catalunya d'avui. Desitjo ferventment que la Fiscalia s'acarnissi jurídicament amb el primari d'en Coma, que el jutjat de torn admeti la seva pertinent querella criminal, que sigui jutjat aplicant-li el Codi Penal sense vacil·lacions i sota el principi de garantia i que, finalment, el condemni. O és que la llibertat d'expressió protegeix la incitació a l'odi i a la mort d'un servidor públic? No fotem. Segueixo veient massa tremolors de cames entre els fiscals i els jutges amb domicili a Catalunya per actuar d'ofici. Tinc la percepció que esperen que sigui un tercer el que posi la denúncia o encara millor la querella criminal. No anem bé.

II.- Entra en vigència el «certificat autoresponsable» que s'ha inventat el conseller Miquel Buch. Comandaments dels Mossos d'Esquadra l'han desautoritzat públicament atès que genera confusió i no es pot dir que desenvolupi cap norma estatal relativa a l'estat d'alarma. És un invent tipus professor Franz de Copenhage del TBO de la meva infància. En Buch instaura la legalització del golfo, del rufià i del truà. Hauria d'anar fins a Montserrat de genolls, portant aquelles orelles de ruc de la postguerra que ell s'estalvià. En la peregrinació el podria acompanyar l'insolidari d'en Torra. En Zarzalejos diu des d'El Confidencial que «Joaquim Torra ha enloquecido en su sectarismo». No seré jo que li discuteixi aquesta raonable valoració a tan prestigiós periodista nascut a Bilbao.

III.- Han saltat els ploms. Dissabte passat, el meu amic Pedro Vega, periodista, escriptor i autor de diversos llibres best-sellers relatius a la transició política dura i pura, em preguntava què sabia d'uns presumibles indults per als dirigents independentistes condemnats per sedició, malversació de fons públics i desobediència. En Pedro disposa sempre de molt bones, diverses i distintes fonts. És de Santander, i això imprimeix caràcter. Li havien fet esment d'acords presos pel Govern de Pedro Sánchez. Li faig d'assessor jurídic, com ell em diu, i bussejo en el BOE. Diumenge passat li vaig enviar un e-mail: es tracta –li deia– d'una Resolució de la Subsecretaria del Ministeri de Justícia que «penja» del Reial Decret 465/2020, de 17 de març, pel que es declara l'estat d'alarma per a la gestió de la situació de crisi sanitària ocasionada per la COVID-19. En l'esmentada Resolució es diu: «Reanudar por razones de interés general todos los procedimientos para solicitar y conceder la gracia del indulto que estuvieran en tramitación con fecha 14 de marzo de 2020 o que se hayan iniciado». Li afegeixo que més indeterminació és impossible i que no m'agrada gens l'incís final atès que, en la meva opinió, el trobo inconstitucional. Li ho explico: L'alternatiu «...o vayan a iniciarse con posterioridad a dicha fecha» no passa la prova del principi de seguretat jurídica que es troba en l'article 9.3 CE, puix es tracta d'un veritable colador que inclou futuribles no necessàriament vinculats al coronavirus. Un autèntic nyap. Avui, en Pedro, quasi a trenc d'alba, m'ha enviat la informació donada per El Mundo: l'advocat Francesc de Jufresa té presentada sol·licitud de la mesura de Gràcia per a tots els condemnats pel Tribunal Suprem. Per demanar no queda, el lletrat: vol l'indult total per a tots i cadascun dels sediciosos. Es veia a venir, però no pas d'aquesta manera tan grotesca. Preveig soroll del gros. Una tempesta en l'huracà covid-19. Entenc que el Govern central aquesta vegada l'ha feta molt grossa. L'«entente cordiale» amb els mai fiables d'ERC els pot costar el govern. O no saben –em pregunto– que aquesta expressió francesa, utilitzada per primera vegada per en Guizot (1830), membre dels anomenats doctrinaris, quan regnava Lluís Felip d'Orleans, té tuf colonial ab initio? No saben que nasqué a l'empara de guerres colonials franceses i angleses, i que d'això –Catalunya entesa com a colònia d'Espanya– en viuen els independentistes catalans? Quina cagada, amics socialistes!

IV.- Això del confinament s'ha convertit en una mena de concurs anomenat «Qui la diu més grossa?». Així, mentre l'actor català Ramon Peris-March, aquell que va assumir el personatge d'en Petri en el Club Super3, durant una dècada, que avui es fa dir «assessor artístic» i és seguidor furibund del marquès de Waterloo, es pregunta, via Twitter, «qui pot assegurar que el que va ruixar ahir l''ejército' a l'aeroport del Prat no era un contaminant?», afegint-hi que són «estratègies i tècniques modernes per delmar l'enemic sense bombardejar-lo», en evocació clara al general Baldomero Espartero, la regidora i tuitera dels podemites Clara Giner Hernández ha preguntat en obert «¿Qué preferimos? ¿Media docena de ancianos inútiles muertos o toda la economia de un país destrozada (de nuevo)? No sé vosotros, –afegeix– pero a mi me sobran momias por las calles». No he vist enlloc que l'espiritual d'en Pablo Iglesias, un jeta en les acceptacions 5 i 8 de la RAE, l'hagi expulsada per nazi del seu partit. És molt lamentable dir-ho, i em costa de fer-ho, però aquesta pandèmia està fent emergir el pitjor de l'ésser humà.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook