Estem immersos en una situació d'alarma i preocupació, que a la majoria de ciutadans ens té confinats a les nostres llars, com a conseqüència de la pandèmia del coronaviru covid-19. I això té unes greus conseqüències en les nostres vides, tant individualment com socialment i econòmicament. Ens hem adonat de cop de la nostra precarietat, de la nostra debilitat i dependència, i que hi ha moltes coses prescindibles. La vida és el valor essencial i el fil conductor que ha de guiar i inspirar totes les actuacions dels que ostenten el poder i gestionen les administracions públiques. És un gravíssim problema d'abast desconegut, que s'ha d'afrontar amb urgència i eficàcia, sense retrets entre administracions i sense aprofitaments partidistes. És un problema global, que depassa competències, fronteres, i que exigeix generositat i solidaritat per part de tothom, persones, empreses, organismes i administracions, sense excepcions.

No és moment de crítiques ni d'excuses, sinó d'actuació, de treball, de repensar la nostra existència personal, familiar, col·lectiva, sota la bandera comuna i necessària de la bondat i de la compassió. Com deien els romans, primum vivere, deinde filosofare, primer viure, desprès filosofar. I quan el confinament provoca tancament d'empreses i d'activitats professionals, per la imprescindible urgència d'evitar contagis nous i garantir la salut de les persones, les administracions competents han d'actuar amb la màxima diligència i la mínima burocràcia per facilitar solucions ràpides i sostenibles per garantir la subsistència de les persones.

El sistema productiu, el comerç, els serveis, la totalitat de la societat, estan afectats per mesures i decisions públiques que limiten la mobilitat i impedeixen fins i tot la continuïtat de la majoria dels treballs, però sense haver donat solucions viables, pràctiques i globals als afectats. I certament que d'afectacions n'hi ha moltes, però les solucions no arriben. Qui ha de pagar els salaris d'empreses que estan tancades, d'embarcacions que no poden sortir a pescar, de restaurants i botigues que no poden obrir, d'oficines, gestories, bufets professionals que no poden atendre els clients? Els expedients temporals de regulació d'ocupació (ERTOs) només solucionen en part el problema global. I són del tot insuficients. Davant un gran i gravíssim problema cal plantejar solucions globals i novedoses. Per què no s'atura la maquinària recaptadora d'Hisenda i de la resta d'administracions públiques? Per què no se suspenen tots els terminis dels pagaments pendents, siguin impostos o no, com s'ha fet en el camp dels tribunals? Com es garanteix la liquidesa de les empreses i les persones, de manera universalitzada i sense requeriments o exigències absurdes?

Cal que des del Govern, passant pels governs autonòmics i els ajuntaments, s'adoptin mesures extraordinàries i eficaces que donin solució als problemes reals de la societat i que contribueixin a esbandir dolor i angoixes, i facilitin la vida de les persones i garanteixin la salut i la subsistència de tothom.