30 de març de 2020
30.03.2020
Diari de Girona

Mentrestant

30.03.2020 | 06:00

Lluís Santaló i Sors, el gran matemàtic gironí que va haver d'exiliar-se a Argentina, a L'educació Matemàtica avui distingeix entre les solucions trivials i les científiques als problemes i diu per donar un exemple: «Quan abans de 1940 es parlava de disminuir la mortalitat infantil, sempre hi havia els partidaris de la solució trivial, construir grans hospitals, educar legions d'infermeres, separar els fills de les mares per cuidar-los millor, etc. La solució no trivial (científica) va venir amb la penicil·lina i altres antibiòtics, més barata, més simple i molt més eficaç. No és que la primera solució s'hagi d'abandonar completament, ja que alguna cosa té de solució, però és molt menys interessant que l'altra, tot i que és la primera que li passa pel cap a qualsevol...». Els problemes es repeteixen, no són nous i les ments preclares els responen correctament. En el cas del coronavirus la resposta no trivial, la de veritat, vindrà de la ciència. Per això els responsables polítics seriosos dediquen diners a aquest tema, com ha fet el Govern d'Espanya amb un pla específic de projectes de recerca. Menystenir la ciència com quan en la crisi es va retallar el seu pressupost es demostra desastrós en moments com aquest, a veure si no ho oblidem.
Ara hem de gestionar el «mentrestant», la solució científica trigarà a arribar. Mentre no tenim solució científica hem de fer servir les solucions trivials, que no són definitives però són les úniques que tenim a mà. L'Organització Mundial de la Salut recomana el confinament, cosa que, amb diferents graus d'intensitat, van fent tots els països, inclosos els que com RU o els EUA hi eren reticents. L'objectiu és, com saben, intentar minimitzar els contagis per evitar el col·lapse del sistema sanitari. A tot Europa hi ha dificultats perquè tot i tenir una sanitat pública força robusta la sensació de falta de mitjans és gran (potser ara lamentem l'efecte de les retallades en els serveis públics). Imaginin la situació als països amb una sanitat pública feble com EUA o els països africans o sud-americans. A Espanya, però també a Itàlia, la falta de recursos està portant a situacions difícils. Per això hem decidit tractar els treballadors de la sanitat com herois i sortir als balcons a aplaudir-los, s'ho mereixen però també s'ho mereixen tots els que fan possible el subministrament i distribució dels productes bàsics, molts dels quals treballen sense les mesures de protecció que les empreses els haurien de proporcionar.
La falta de material de protecció ha estat un tema de debat. Sembla que alguna administració que cridava comença a canviar perquè la responsabilitat és compartida. M'explico, cap administració va preveure el panorama actual i quan ha arribat s'han fet comandes però no arriben a temps. Fa anys vam renunciar a fabricar coses bàsiques (la Xina les fa més barates, ens deien) i ara, quan les necessitem amb urgència, no les tenim a temps. Les demandes són de tot el món i la distribució, en temps de restricció de connexions, és més complicada del que és normal. A mi em sembla roí culpar el Govern d'Espanya o el de les autonomies per aquest problema. No podien la Generalitat i altres autonomies comprar el material fa dues setmanes? Per què no ho van fer? Ja els ho he dit, ningú va preveure el problema amb suficient temps i ara que hi ha falta de material és fàcil expulsar-se la culpa en un gest de populisme de pacotilla. Em dol profundament que els sanitaris i altres col·lectius afectats es trobin en les condicions que es troben i, per això, em dolen molt més els retrets sense base. Per cert, València amb altres comunitats acaba de rebre una comanda important de material...
Des de fa dies el Govern de la Generalitat es dedica a posar pals a les rodes en comptes de treballar lleialment. Si va ser l'única autonomia que no va firmar el primer acord conjunt ara diu estar content d'haver trobat companys de viatge per demanar mesures més restrictives. Curiosament s'ha aliat amb la comunitat de Madrid i la de Múrcia, les dues comunitats governades no sols per la dreta (PP i Ciutadans) sinó per un acord amb Vox. No és d'estranyar que, un cop més, la dreta catalana i el president que la representa coincideixin amb la dreta espanyola. A més la Generalitat ha expressat el seu rebuig a l'exèrcit sense tenir en compte que avui es dedica a moltes tasques de servei com apagar focs i muntar hospitals de campanya. Potser a Igualada els aniria bé tenir-ne un per poder tractar els seus malats. Per últim, el diumenge després de la reunió de coordinació entre el president Sánchez i els presidents autonòmics, Torra, a més de sortir explicant que s'ha aliat amb la dreta més ultra, també va fer un discurs en què va dir al Govern el que s'hauria de fer. Després d'anys de deixadesa de les seves responsabilitats de govern, el seu discurs, volent fer veure que era un governant competent, em va semblar patètic.
En aquest moment la millor solució és la coordinació, la col·laboració, el model federal. No parlo sols d'Espanya. Si parlem de la solució científica el model és de col·laboració, hi ha competència entre científics però els resultats que es van trobant és fan públics perquè tothom els pugui usar. Si parlem de material de protecció (mascaretes i respiradors que fan falta amb urgència) haurem de parlar de col·laboració internacional perquè el màxim productor, que és la Xina, no es tanqui i ens deixi sense material. El model adequat seria un model cooperatiu, de cultura federal, des de l'OMS, fins a les persones, treballant amb lleialtat per resoldre el problema. Si sempre he pensat que l'única manera de fer funcionar l'estat de les autonomies i Europa és amb lleialtat federal, ara aquesta veritat és més evident que mai.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook