Mantinc, via correu electrònic, la comunicació amb els meus alumnes i alumnes del taller d'escriptura, en part per continuar treballant, en part per no trencar un vincle que ens fa bé a tots. Cada un dona notícies de la seva pròpia vida i de la vida dels que els envolten. Hem sabut així que el pare de la Beatriz ha estat internat i que de moment es troba bé, tot i que els metges li han dit que el pitjor encara ha d'arribar.
El pitjor sempre ha d'arribar. Vol dir que vivim en el dolent.
El curiós és que la Beatriz, en el mateix correu en què m'informa d'aquesta mala notícia, em pregunta què entenc jo per «encert expressiu». Repeteixo amb freqüència aquest sintagma a classe quan parlem de la «textura de pàgina», un text és, en efecte, una textura, qualitat que es destaca, per exemple, a la cuina, quan elogiem el grau de duresa d'una carn o el gruix d'un brou. Es destaca també en els materials, com quan provem al tacte una fruita o una peça de ceràmica. La textura és especialment important en la roba de vestir. Dona o no dona gust passar les puntes dels dits per un fulard de seda?
Textura.
Un pot llegir la primera pàgina d'un llibre i advertir de seguida la qualitat de la seva textura. Si no conté cap «encert expressiu» és dolenta. «Tots els grans matemàtics posseeixen la facultat de fer un prodigiós salt mental en la foscor i caure fermament dempeus». El que hi ha entre cometes apareix en el llibre La Deessa Blanca, de Robert Graves. No pot un passar per aquest conjunt de paraules sense reparar aquest magnífic joc: «salt mental», on el lector esperaria trobar «salt mortal». Vet aquí un encert expressiu que ens obliga a aturar-nos i a rellegir la frase amb plaer, assaborint-la, fent conscient la seva textura. Heus aquí un altre d'aquests encerts, del mateix autor i del mateix llibre: «A la memòria del futur normalment se l'anomena instint en els animals i intuïció en els humans». Es pot explicar millor i amb menys paraules? No. Doncs queda explicat el que ens proposàvem. Que millori el teu pare, Beatriz.
